Quan un va a un sopar i només d'arribar s'hi troba l'Arturo San Agustín, en Salvador García-Arbós i en Francesc S. Carcassés, sap que no s'ha equivocat: allà es menjarà -i es beurà- bé. Un pot relaxar-se i esperar tranquil·lament que vagin caient pel seu propi pes viandes i licors a plats i copes, que res no pot fallar. Oblidin la vella dita de saber la qualitat d'un restaurant pel mètode de mirar si hi ha camions aparcats: mirin els comensals, que n'hi ha que tenen un sisè sentit per detectar els paradisos gastronòmics.

Potser hauria d'haver parlat del lloc abans que del menjar. El sopar era a Casa Anamaria Hotel& Villas, a Ollers, municipi de Vilademuls. Suposo que no els sona. Com a quasi ningú. Com és possible que un hotel exclusiu, de 4 estrelles, amb un xef que ha guanyat dues estrelles Michelin, situat entre Girona, Banyoles i Figueres, sigui un autèntic desconegut? L'explicació potser sigui que, per accedir-hi, cal entrar en un conducte espai-temps que transporta el viatger a la Toscana del segle XIX. O això és el que sembla quan, després de recórrer quilòmetres de carreteres, més que secundàries terciàries, i uns quants més de camí sense asfaltar, apareix al davant un complex hoteler de només 28 habitacions i vil·les, construït a partir d'una masia del XIV on va residir temporalment Pere IV el Cerimoniós, qui sap si el seu fantasma ronda per allà en les nits de lluna plena, per si de cas no m'hi vaig quedar a dormir.

Al costat de les antigues masies i granja, Oliver Miterrand (editor i constructor, nebot de l'expresident francès) hi va fer construir una mansió clàssica d'estil palauesc, amb jardí versallesc, que la grandeur tira. El que un dia van ser 70 hectàrees d'explotació agrícola i bosc, és avui un tros de Toscana al mig de no res. Un surt al porxo de l'hotel, veu les extensions de boscos i conreus al davant, només amb alguna masia disseminada allà lluny, i espera que el cambrer, en lloc d'explicar-li el menú, li reciti en italià un fragment de La Divina Comèdia. Habitacions, vil·les, més un hort on es conreen les hortalisses i verdures que menjaran els clients. Aviat, una granja permetrà que també els bistecs i costelles creixin a les mateixes instal·lacions abans d'anar a parar a la brasa.

Un cuiner Michelin

Ens rep el director general de l'hotel, en Jean-Louis Dulau, que ha dirigit establiments a Àfrica, les Seychelles, illes Maurici, París... fins i tot el Puente Romano de Marbella. Dulau pot explicar històries igual de terrorífiques de les guerres d'Àfrica que de la jet marbellí. O del Majestic de Barcelona, que també el va dirigir, i allà sí que s'hi van establir estranys companys de llit, i no en les habitacions de qualsevol dels establiments que ha dirigit.

El xef és Victor Trochi, que ja va aconseguir estrella Michelin a l'Skina de Marbella i a Les Magnòlies d'Arbúcies. S'ha proposat guanyar des de Vilademuls la tercera, i si ens hem de refiar del que ens va oferir, s'agafa seriosament el repte. La prova del nou, que aplico sempre que puc, és portar amb mi de tastador un nen de 9 anys: als pocs minuts de començar el sopar, van venir a preguntar-li si voldria menú infantil, oferta que va rebutjar amb la mateixa contundència que devorava tot el que, bocabadat, veia que anava arribant a taula. Els espaguetis a la bolonyesa i l'escalopa a la milanesa, que se'ls mengin a la Toscana italiana. A la Toscana de Vilademuls s'hi va a disfrutar.