Nascut a Alaska però amb nacionalitat argentina, Kevin Johansen és un d'aquells pocs cantautors que deixen petjada. Impossible d'etiquetar en cap dels gèneres tradicionals -ell mateix es defineix com un artista «degenerat»- Johansen és capaç de fusionar la música popular llatinoamericana, amb l'essència del rock alternatiu anglosaxó. Ho va demostrar dimecres a la nit a la plaça dels Jurats de Girona, en el marc del festival Tempo sota les Estrelles. Amb una personalitat única, capaç de posar-se a la butxaca el públic des del principi, Johansen va seduir, acompanyat a l'escenari per cinc músics, amb una posada en escena tan atrevida com modesta i lluminosa.

En una actuació amb la qual tancava la gira de presentació del seu darrer treball, Algo Ritmos, Johansen no va trigar gaires minuts a desplegar el seu magnetisme amb temes com En mi cabeza, Baja a la tierra o una Ni idea -embolcallada d'una suggerent capa de bossa nova- McGuevara's o CheDonald's o No voy a ser yo.

Amb un explosiu còctel de ritmes llatins i melòdiques tonades que inciten sovint a deixar-se endur per una dolça melancolia, Kevin Johansen no va deixar en cap moment de mostrar-se pròxim amb un públic que, a poc a poc, va començar a prescindir de les cadires per posar-se dret i ballar. Una de les sorpreses de la nit va ser l'aparició d'Albert Pla, qui va pujar a l'escenari per cantar amb el músic argentí el tema El lado más bestia de la vida, la versió del clàssic Walk on the wild side de Lou Reed.

Després d'una interpretació íntima des d'un dels balcons de la plaça, Johansen va prémer l'accelerador amb el tema Guacamole, baixant de l'escenari per encapçalar una conga que va finalitzar amb alguns espectadors sobre l'escenari i ballant amb tota la banda.