Vestit de negre, damunt d'una tarima, acompanyat de quatre ballarins i cinc músics, i amb un gran espectacle visual i sonor de fons. Luis Fonsi va aparèixer estel·lar dimecres al Festival de Cap Roig, amb tota la seva artilleria, sent conscient que és una garantia d'èxit per triomfar en cadascuna de les seves actuacions. Després d'una introducció amb videoprojeccions, Fonsi entonava les primeres notes d' Imposible, tema del seu darrer disc, Vida, que va veure la llum el febrer després de cinc anys sense produir-ne cap. El públic es mostrava impacient i amb ganes d'aixecar-se de la cadira, a l'espera dels grans èxits mundials de l'artista porto-riqueny que encara es farien esperar. En el moment de dirgir-se als assistents, Fonsi va fer gala del seu mètode infal·lible. «El concert serà una muntanya russa d'emocions perquè ballareu molt però també sabeu que soc molt romàntic a l'hora de compondre. Espero que us n'emporteu un bon record», va anunciar. I durant el primer bloc de temes va dur a terme aquesta combinació al peu de la lletra. Van sonar cançons del passat, com Quien te dijo eso, Llegaste tú, Ya lo sabes - èxit compartit amb Antonio Orozco- i Corazón en la maleta, entre d'altres, i temes més actuals, com Sola i Calypso.
Després d'un petit canvi de vestuari, va adoptar un rol de galant encara més apassionat, amb balades d'aquelles que anomena «tallavenes» per la quantitat d'emocions fortes que desprenen. L'escenari va prendre un aire més intimista, i l'artista i quatre dels músics es van asseure acompanyats d'una guitarra acústica. «Totes les cançons neixen d'una veu i una guitarra. Quina voleu sentir?» Els assistents -entre els quals hi havia figures mediàtiques com els futbolistes Raúl Tamudo i Bojan Krkic- van provar sort amb infinitat de temes, amb el Despacito com a estrella, tot i que no tocava encara. «Aquest tema és meu? Ni me'n recordo d'intepretar-lo», feia broma Fonsi, en resposta a la suggerència d'una fan. Després d'aquesta petita pausa, Luis Fonsi va retornar als seus orígens per interpretar un medley melòdic amb Imaginarme sin ti, Perdóname i Gritar. Va finalitzar amb Se supone i una versió de Thinking out loud, d'Ed Sheeran. No va ser el primer cop que va cantar temes d'altres artistes. La versionada Party Animal de Charly Black va ser el punt de partida del bloc més rítmic del concert, amb les excepcions de No me doy por vencido i Aquí estoy yo -tema que va protagonitzar el moment més romàntic de la nit, quan un home va demanar matrimoni a la seva parella. Fins que va arribar la recta final més esperada, amb Date la vuelta i, ara sí, la cançó guanyadora de set rècords Guinness Despacito, un fenomen mundial encara viu.
