Un gintònic de nit a l'antic hospital Santa Caterina

La visita repassa la història d'un edifici que ha servit sempre la ciutat amb vocació de servei públic: abans com a hospital i ara com a seu de la Generalitat de Catalunya a la demarcació. Enfocada sobretot a gironins i gironines, la guia Marta Grassot s'estalvia explicacions contextuals i de llegendes de la ciutat prou conegudes pels veïns però necessàries per visitants per fer una visita amena i participativa amb un públic que coneix aquest edifici des que funcionava encara com a hospital. Alguns hi havien nascut, com Miquel Borràs, que va venir a la visita amb la seva partida de naixement sota el braç, amb algunes dades interessants, tal com ell mateix remarcava. Segons s'hi podia llegir, el 1945, una cesària i 13 dies d'estada hospitalària que va necessitar la seva mare per al part van costar tan sols 439 pessetes, és a dir, 2,59 euros.

La visita

La vetllada recorre cinc estances: l'espai d'interpretació, l'auditori Irla, el pati de les Magnòlies, el vestíbul i la farmàcia.

A la primera estança trobem una exposició d'història de la ciutat. Es tracta d'una retrospectiva de les excavacions al carrer Pompeu Fabra on van aflorar les restes dels carrers del barri del Mercadal. També s'hi pot veure una maqueta de les cases de l'època i aflora la polèmica: s'haurien d'haver deixat les excavacions a l'aire lliure o s'havien de tapar, tal com es va fer, per facilitar el pas de cotxes en una zona tan concorreguda? A l'altra banda de la sala hi ha una exposició fotogràfica dels hospitals de Girona. Hi trobem fotografies de sales plenes de llits amb teles i cortines, sense cap separació entre pacients, com de pel·lícula, que ens donen una idea de com ha canviat el concepte d'hospital en menys d'un segle.

L'auditori Irla és la següent parada del recorregut. La sala era antigament la capella del centre hospitalari, així que, segons Grassot, ha mantingut «la funció de venir a escoltar algú». El presideix l'imponent quadre de grans dimensions El gran dia de Girona, de Ramon Martí i Alzina, que retrata la resistència del poble gironí al setge durant la Guerra del Francès. El quadre, de temàtica històrica, va causar la burla del món artístic en ser un tema molt recent i això va generar una relació d'amor-odi amb el seu pintor, que quan anava a firmar-lo, va morir.

El següent escenari, el Pati de les Magnòlies és segurament el més especial de veure en una visita nocturna. Els esgrafiats de Josep M. Busquets de nit «es veuen millor i són més bonics», comentava una veu entre el públic. A l'entrada del pati s'hi troba a terra dibuixada la roda dentada, iconografia que representa Santa Caterina, a qui anava dedicat l'hospital. A més, va acompanyada per una espasa, que recorda la seva mort per decapitació, i una palma, que simbolitza el martiri.

Les deu magnòlies, que donen nom al pati, són les protagonistes del lloc. Estan distribuïdes en dues fileres una a cada costat, i Grassot fa notar als visitants que les dues situades al fons de la filera dreta estan en pitjor estat que la resta. «Diuen que en aquella cantonada és on hi havia l'àrea de radiologia», explica.

Pujant les escales del fons s'arriba al vestíbul, amb unes parets de rajoles verdes i blanques tan conegudes per moltes famílies gironines que esperaven notícies dels seus malalts sense dur a sobre un mòbil per enganxar-se a la pantalla. Al fons de l'espai hi ha una porta on es pot veure, a través d'un vidre, una imatge a mida real de la inauguració de l'antic hospital Santa Caterina, amb la visita del president de la Generalitat, Francesc Macià.

La darrera parada és, sens dubte, la més impressionant del recorregut. Es tracta de la farmàcia de l'antic hospital, situada just a sota de les escales del vestíbul. És la farmàcia hospitalària més antiga de Catalunya i, en posar-hi un peu, és una màquina del temps que et transporta en un segon al segle XVII. Les prestatgeries de fusta, el taulell i totes les vitrines plenes de pots de ceràmica amb productes medicinals denoten una forma de fer i una manera d'entendre la medicina molt diferents de l'actual. En comptes d'un ambient científic, on predomina el plàstic, les bates i el color blanc, la concepció de la farmàcia antiga era molt més propera a l'alquímia.

La majoria dels visitants s'entretenen observant els aproximadament 350 pots de ceràmica conservats mentre Grassot en destaca la decoració de fulla de julivert, i que el nom està escrit en lletres gòtiques i llatí abreviat. Es dubta de la seva procedència, que podria ser de València o la Bisbal d'Empordà. Al sostre s'hi observa un teulat de volta quadripartida amb quatre arestes, on hi ha uns dibuixos amb paisatges particulars que no existeixen i que evoquen exotisme. «Això és per simbolitzar que la farmàcia és universal» aclareix Grassot, «i que totes les medicines que trobem aquí venen de llocs diferents», afegeix.

A la sala també destaca un racó al costat de la porta, plena de ganivets i estris de gran tamany. «La zona de Freddy Krueger», com l'anomena la guia del Museu d'Art. Al costat hi ha un morter per elaborar les medicines fet expressament per l'hospital i per aquella farmàcia.

Presideix la sala el taulell darrere el qual el farmacèutic guardava aquells productes més tòxics, segurament per tenir-los controlats. Per la porta del costat, els visitants arriben a la rebotiga, que servia també com a laboratori. Normalment aquesta cambra té les llums apagades i uns vídeos explicatius, però en aquesta ocasió, Grassot engega els llums per descobrir més vitrines plenes de potets de medicina.

Sortint de la farmàcia, espera un cocteler de Nut Empordà que prepararà gintònic de diverses especialitats per acabar la nit amb una copa al pati de les Magnòlies. Amb el gintònic en mà, la majoria dels visitants comenten entre ells diferents anècdotes personals viscudes a l'hospital i com recorden que arribaven les ambulàncies i atenien els malalts.