«Fem cançons sobre coses que ens han passat o que volem que ens passin», comentava el bateria de Morat, Martín Vargas, l'estiu passat en aquest mateix diari. Precisament això va ser la clau perquè els colombians entreguessin dijous el seu cor al festival Sons del Món i creessin una connexió màgica amb els sentiments i experiències del públic, que va respondre amb entrega i passió. Al cap i a la fi, l'amor és universal i tothom té les seves històries per sentir-s'hi identificat.
Convertits en narradors d'històries, els quatre integrants del conjunt anaven agafant torn per conversar amb el públic i tractar els detalls sobre els secrets que s'amaguen darrere les lletres. «Imagineu que coneixeu l'amor de la vostra vida. Ara, imagineu que descobriu que aquesta persona té parella. Però a més a més, imagineu que coneixeu la parella i resulta que és idiota!», explicava Simón Vargas, molt intens i proper durant tot el concert, abans d'introduir Acuérdate de mi. Les cançons d'amor i desamor passaven, amb canvis instrumentals i de registre d'uns artistes que, tal com van demostrar, són molt polivalents.
El públic familiar i sobretot adolescent, que des de dues hores abans del concert corria des de l'entrada de La Ciutadella fins a la tanca de davant l'escenari per veure els seus ídols des de primera fila, va vibrar amb els seus temes més coneguts com Presiento o, ja al final de la vetllada No se va i Como te atreves, que va fer saltar tothom des de primera fila fins més enllà de la taula de so. Ja als bisos van sonar Jugando a los dados, Besos en Guerra i Yo no merezco volver.
