08 de agost de 2019
08.08.2019
Cap Roig

Taburete encomana romanticisme i positivisme a parts iguals

Un públic entregat va acompanyar els ritmes del grup amb salts, crits i aplaudiments tota la nit Sense perdre el seu posat poètic i melancòlic, Willy Bárcenas va convertir Cap Roig en una autèntica festa major

07.08.2019 | 23:35
Willy Bárcenas en la seva actuació a Cap Roig.

Il·luminats només per la llum d'una lluna creixent, se sent una «veu en off» femenina, suau i intensa, que ens avança xiuxiuejant que el que sentirem durant la nit serà «el so d'una música lliure de cadenes». Entren els integrants de Taburete i es posa en marxa als Jardins de Cap Roig aquest #AyahuascaTour2019, o com li diuen ells, la «Ruta del Percebe», amb el single del nou disc Madame Ayahuasca. Amb les primeres síl·labes enllaunades de la cançó, tot el públic ja es posa dempeus seguint el ritme a base de salts.

«A vegades costa començar, però això, avui, ha arrancat on havia d'arrancar», exclama Guillermo Willy Bárcenas, destacant l'energia dels assistents des del primer moment. I amb un breu agraïment, un «Visca Cap Roig», «Visca Catalunya» i un «Viva España» –molt més aclamat pel públic que els dos anteriors–, ens transporta a Llatinoamèrica amb México DF. Els característics crescendos de la trompeta ranxera donen pas a Carnaval i Las Palabras, en què el cantant, amb un posat romàntic i poètic, demana «menys twerking i més baile agarrao» mentre balla melòdicament amb el guitarrista Antón Carreño, que va tocar descalç durant tota la nit.

Taburete va interpretar pràcticament tot el nou àlbum amb Me voy, Entre tus piernas, Belerofón, Mi vida loca i Por lo que pueda pasar. Però no per això es van oblidar d'alguns dels seus clàssics com Mariposas, El Fin, Walter Palmeras, Kaiserlatern, El rey del contrabando, Ella, 5 sentidos i Amos del piano bar –que Willy Bárcenas va dedicar a totes aquelles persones que sempre li havien fet costat remarcant que «no importa la nostra procedència si som bones persones». En aquesta segona part, contagiada pel bonrollisme i transformant l'escenari en una festa major en majúscules, el cantant portava una camiseta amb un ànec, metàfora simbòlica del seu pare, El Pato, cançó en què demana que l'alliberin.

Sirenas, el seu himne per aclamació popular, i Motel es van fer esperar fins al final, en què el grup, improvisant, va convertir els jardins en la seva pròpia casa de Dron.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook