Josep Bros té una veu sísmica. Les parets de l'església del Monestir de Sant Feliu de Guíxols van suportar -no sense patiment- els ecos d'una veu lírica que engolia l'aire per retornar-lo en forma de cançó. Pells de gallina, silencis bocabadats i embolcallats per un atrezzo natural que dignificà el recital d'aquest dimarts format pel tenor barceloní i el reconegut pianista Ricardo Estrada.
Amb un posat discret i pautat, el cantant va desafiar Euterpe, musa de la música, a qui no s'havia consagrat perquè la inspiració li és innata. La devia mirar a ella mentre encetava el concert amb el famós Vorrei Morire de Tosti, que provocà les primeres esquerdes a l'ànima.
Tot i que Bros té una llarga trajectòria -més de vint-i-cinc anys als escenaris- que va iniciar amb el bel canto, també ha dominat estils molt contrastats com ara el verisme i l'òpera francesa, ambdós molt reivindicats al repertori, amb peces de Leoncavallo, Mascagni i Cilea.
La segona part, de caire més marcat per la sarsuela amb Doña Francisquita de Vives i La tabernera del Puerto de Sorozábal també va incloure òpera francesa, on es lluí amb el Pourquoi me réveiller de l'òpera Werther de J. Massenet.
Tot plegat, en un engranatge que s'hauria desequilibrat sense el mestratge d'Estrada, que donava cos i solidesa a la veu del tenor, sense eclipsar-la. Tres bisos confirmaren la batalla guanyada a Euterpe.
