Fer màgia pot resultar relativament fàcil si se saben fer els trucs. Il·lusionar ja costa una mica més perquè llavors ja entren en joc altres factors. I fer riure el públic és el més complicat. Quan es conjuga tot plegat el resultat és l'espectacle protagonitzat pel Mag Lari, capaç de practicar durant una hora i mitja trucs impressionants, desaparicions i arrancar sonors somriures de la platea. Lari pot presumir de ser un dels pocs artistes, sinó l'únic, que ha repetit en dues edicions seguides al Festival de Cap Roig. I per alguna cosa deu ser.

El mag català va haver de sortejar algunes dificultats al llarg de l'espectacle. Feia anys que no es recordava una nit tan calorosa sobre Cap Roig. A això s'hi ha de sumar un fort vent calent, que alterava alguns números de màgia, movent cortines en el moment menys oportú. El mateix Lari es va encarregar al final de l'espectacle de donar les gràcies a tot l'equip tècnic del festival per ajudar-lo a reduir aquestes dificultats.

Lari no és únicament un mag. És un showman. Damunt de l'escenari amb el seu humor incisiu, amb segones i a vegades fins i tot terceres intencions, amb sarcasme i amb jocs de paraules, conquereix un públic que, a la vegada, deixa bocabadat amb cada un dels seus números. Lari és capaç de fer desaparèixer persones, dividir-les en trossos, atravessar-les amb espases, fer aparèixer una carta dins una taronja o desaparèixer ell mateix.

Durant la seva actuació van ser objectes dels seus comentaris sarcàstics l'exfutbolista de l'Espanyol Raúl Tamudo, i els veïns de Llafranc als qui constantment presentava com si fossin aquells veïns de Lepe, que abans protagonitzaven tots els acudits. Sempre, però, amb ironia i classe.

La traca final arriba amb un número col·lectiu amb la participació de tot el públic que, prèviament a l'entrada, havia rebut unes cartes. El Mag Lari va ser capaç d'endevinar la carta triada per cada assistent i, amb el seu joc, prometre un any de felicitat i salut a tothom. Veure per creure.