El públic que divendres a la nit va omplir l'auditori del Festival Castell de Peralada va acabar dempeus aplaudint amb entusiasme el tenor peruà Juan Diego Flórez, que va tancar els llarguíssims bisos que va oferir amb la mítica ària Nessun dorma, de l'òpera Turandot de Puccini. Després de les funcions de La Traviata de dilluns i dimecres, i a l'espera de la presència ahir a la nit del director d'orquestra Gustavo Dudamel i l'actriu María Valverde (veure la informació sobre aquestes línies), l'actuació del reconegut tenor peruà, un dels més destacats del moment, era un dels punts culminants d'una setmana espectacular en la programació d'aquest any del certamen, i el cert és que la cita va tenir un final apoteòsic.

Juan Diego Flórez es presentava aquesta vegada a Peralada (ja és la quarta vegada que hi actua) acompanyat per la soprano armènia Ruzan Mantashyan i amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, dirigida per Guillermo García Calvo. Al programa, peces de fort component romàntic i amb una considerable càrrega lírica, començant per la famosa ària Ah! Lève-toi soleil, de l'òpera Roméo et Juliette de Gounod, amb la qual Flórez va rebre la primera gran ovació de la nit i els primers crits de «bravo». Al concert també hi van sonar àries i duets de Lucia de Lamermoor de Donizetti, de Faust, també de Gounod, de Manon de Massenet i de La bohème de Puccini.

El duet d'amor d'aquesta òpera posava el punt i final al recital però la temperatura ambiental (en una nit molt càlida) va acabar de pujar definitivamnt en els bisos, que va obrir Mantashyan amb O mio babbino caro, de Puccini, va continuar Flórez amb Granada, i van arrodonir plegats amb Torero quiero ser, d' El gato montés. A partir d'aquí, el tenor peruà, somrient i molt relaxat tota l'estona, es va fer l'amo absolut de l'escena, i assegut en una cadira i tocant la guitarra va cantar un tema popular peruà, El palmero, i a continuació les clàssiques La flor de la canela i Cucurrucucú Paloma, en un crescendo d'aplaudiments, «bravos» i connexió amb el públic que va culminar amb Nessun dorma, de nou amb l'orquestra, és clar.