11 de agost de 2019
11.08.2019
Andrea Motis

«Fer una versió treballada és també el retrat d'un músic»

11.08.2019 | 00:26
«Fer una versió treballada és també el retrat d'un músic»

Acabat d'estrenar el seu nou disc, Andrea Motis actuarà aquesta nit en l'entorn privilegiat del Fòrum Romà d'Empúries

Acabat d'estrenar el seu nou disc, Do outro lado do azul, en el qual aposta per músiques brasileres en fusió amb el seu jazz, Andrea Motis actuarà aquesta nit en l'entorn privilegiat del Fòrum Romà d'Empúries.

Què li suscita tenir l'oportunitat de tocar al Fòrum Romà d'Empúries?

És impressionant. Hem tocat altres vegades allà i és increïble. La primera vegada em va agafar per sorpresa. Ho havia anat a visitar amb l'escola anys enrere, però així, en un context musical, trobo que és una proposta molt bona. A més, les nits d'estiu són molt agradables per aquí. En estar al costat del mar, i a més en un espai molt obert, amb moltes vistes i molta llum, és molt xulo. Val la pena anar-ho a visitar encara que sigui pel lloc.

És una dona molt jove dins el món de la música. Li ha suposat això algun problema?

No, la veritat és que m'ha anat tot molt bé des el principi. Vaig començar a tocar amb en Joan Chamorro als 13 anys, i ha sigut més una feina d'intentar donar el màxim rendiment de mi mateixa per poder tocar amb els músics que he tocat durant 10 anys. Ells ja eren músics professionals i jo en començava a aprendre. Realment ha sigut un plaer treballar i conviure amb ells, i jo he hagut de treballar molt per poder estar a l'alçada de les circumstàncies.

Ara fa poc ha publicat l'àlbum Do outro lado do azul. Els espectadors d'Empúries podran gaudir d'aquests nous temes?

Sí, és una presentació però també en aquest àlbum hi tenim tres músics de música brasilera i també dos convidats especials com a solistes. No presentem el disc amb tota la formació completa, però sí que venim amb el format de quintet i farem part del repertori i part d'altres coses de format més jazzístic. Tindrem també un convidat especial, que encara no està anunciat.

Amb els ritmes brasilers, buscava sortir de la seva zona de confort?

Sí, perquè és un ambient que sempre m'ha agradat i també, pel meu propi compte, m'havia agradat provar aquest repertori, sobretot com a cantant. Em venia de gust fer un disc amb una temàtica concreta, més enllà del que he anat fent sempre. Hem fet coses purament de cançó brasilera i d'altres que és de fusió amb jazz, sobretot les tres cançons originals meves i les que estan acompanyades amb el quintet. Hi ha molta diferència amb les cançons on m'acompanyen el trio de brasilers, és com un bombolla.

Hi ha alguna connexió especial amb aquest país?

Sí, crec que va ser el primer país d'Amèrica on vam anar a tocar a un festival que es deia Tudo é Jazz. La veritat és que no vaig tenir temps de treballar-hi musicalment, però per descomptat vaig agafar-li estima per haver-hi anat. També he conegut aquest estil musical des de casa.

Què la va portar a composar vostè mateixa?

Va ser precisament la discogràfica amb què em trobava en aquell moment, Impuls, que em va suggerir que els agradaria comptar amb tres originals meves. La veritat és que a mi m'agrada molt el tema de versionar, perquè crec que diu molt d'un artista. Fer una versió treballada és un retrat d'un músic. Per això m'agrada versionar cançons que m'han agradat. Mai m'havia posat en la composició i la discogràfica em va donar una empenta. Va ser provar-ho i també em vaig sentir molt a gust, i ho he seguit fent per a aquest nou disc.

La crítica diu que aquest àlbum mostra molta maduresa. Com ha evolucionat musicalment?

Suposo que ho deuen dir perquè abans hi havia un colideratge amb en Joan Chamorro, però jo crec que els anteriors també són bons treballs. Sí que aquest potser és més adult perquè té més coses originals, no només per les composicions sinó també pels arranjaments, per la selecció de música. Jo diria que són apostes més personals. Potser hi ha més grups que fa coses semblants al que fèiem al principi.

El jazz és l'estil que defineix Andrea Motis. Què té aquest gènere que el faci especial per vostè?

Crec que cadascú creix en un ambient. Jo vaig començar a treballar amb aquesta música des de molt jove. Sí que hi ha música bonica i música que no està tan feta per ser bona. A vegades es diu «hi ha la música bona i l'altra». La música jazz és la que jo controlo i on em sé moure amb comoditat i puc interpretar, però després jo gaudeixo escoltant música bona de tota altra mena, des de la clàssica, música més funky o fins i tot tradicional. No m'agrada dir que el jazz tingui alguna cosa que no tenen els altres, simplement és pel context on em trobo que faig música de jazz.

Quin escenari seria un repte per a vostè tocar-hi?

Una de les metes més importants per mi era tocar a Nova York amb el meu propi grup, i un dels escenaris on em feia il·lusió anar era el Dizzy's Club, que és increïble. Darrere l'escenari hi ha vistes de la ciutat, és espectacular. Vam tocar-hi el mes passat i va ser una fita. Va anar molt bé, es va omplir, i la gent en va quedar molt contenta. Ara no te'n sabria dir un altre, però sí que recordo que aquell dia era una cosa molt important per mi poder tocar allà. Hi tornarem, perquè ens han dit que ens conviden a tornar!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook