Hi ha poques radiofórmules o cadenes musicals al planeta que no hagi emès, en els darrers anys, cançons com Price Tag, Domino o Bang Bang; ni oient que, en sentir-les, no s'hagi encomanat del ritme. Encara que no en sàpiga el títol o ni conegui el nom de la cantant, en algun moment de la darrera dècada vostè també deu haver mogut els peus o taral·lejat un tema de Jessie J.

Després d'ocupar les primeres posicions de les llistes musicals de tot el món, l'estrella del pop va debutar dilluns al festival de Peralada en una nit en què va descarregar una bateria de hits sobre la platea, però també molt d'encant personal. La britànica, que el 2018 va publicar el seu quart àlbum, R.O.S.E., després de quatre anys de silenci discogràfic, va trastocar l'auditori dels jardins del castell lluint el seu particular sentit de l'humor i temes com Masterpiece o Do it like a dude, que van sonar a l'inici de l'actuació i van despertar els primers xisclets d'entusiasme entre el públic.

«Vull que aconseguiu el que vulgueu. Si voleu riure, plorar o marxar, feu-ho, és el vostre espectacle. A mi no m'agrada que la gent segui, però, i per això faré tot el possible perquè us aixequeu», va bromejar la cantant abans de l'aclamada Nobody is perfect.

Va interactuar constantment amb l'audiència, fent bromes sobre el seu estat de forma, el tatuatge mal escrit que duu al maluc o demanant-los que, si la gravaven o feien fotografies no es tapessin la cara, perquè els volia veure tal com ells la veien a ella. «Vosaltres sou el meu xou, veure-us gaudir no es pot explicar», va assegurar després d'arrencar la primera ballaruga amb Burning up.

«Estimeu-vos cada dia, no intenteu ser algú altre o canviar», va clamar per presentar Queen abans de passar a Flashlight, que va fer que molts onegessin els mòbils il·luminats.

Amb el pati de butaques envaït pels seguidors de l'artista -alguns, amb cartells i samarretes amb el seu nom-, Jessie J anava desplegant un repertori amb cançons com It's my party o Wild mentre jugava mostrant una empatia i calidesa que ja voldrien molts músics. «Plora, si en tens ganes no te'n privis. Tens uns ulls preciosos», li va dir a la Carla, una noia de les primeres files que no podia contenir l'emoció.

Qui va fer sort de veritat, però, van ser en Mateo i l'Alex, una parella que assistia al recital com a regal d'aniversari de l'un a l'altre. «Aviat en faré 24 i aquest és el meu regal», li va explicar satisfet en Mateo, que va acabar arran d'escenari al costat del xicot, cantant At last d'Etta James.

L'intèrpret els va aplaudir la valentia dedicant-los Brave, en què va fer sortir tot el seu equip a escena per saltar i ballar. Els fans no van trigar a imitar-los.

Vestida de fúcsia de dalt a baix -barret cordovès inclòs- i amb unes escales ocupant el centre d'un escenari coronat per una gran bola de discoteca, va encarar la recta final amb tres dels seus temes més emblemàtics.

I cantant allò de «no necessitem els teus diners, diners, diners, només volem que el món balli i s'oblidi de l'etiqueta del preu» va tancar 90 minuts d'una vetllada enèrgica en què Peralada va bullir al ritme d'una icona del pop hiperactiva i propera que va fer sentir els espectadors com els grans protagonistes de la nit.