Que en l'època del reggaeton un dels creadors de grans èxits del pop llatí actual, com La Cintura o Sofía, no sigui de Puerto Rico o Colòmbia sinó un barceloní que va marxar a Berlín perquè a Catalunya no es podia guanyar la vida com a enginyer, no deixa de ser una particular imatge del món on hem viscut en la darrera dècada. «Quan fa cinc anys vaig marxar a Berlín a provar sort amb això de la música, perquè, com molts amics meus, no volíem viure cobrant 200 euros d'unes pràctiques després de fer enginyeria, mai m'hauria pensat que acabaria tocant aquí a Cap Roig», va sincerar-se Álvaro Soler, assegut davant del piano abans de cantar Niño Perdido en un dels moments més íntims del concert amb què dilluns a la nit va deixar petit l'aforament de Cap Roig.

Les cançons més conegudes d'Álvaro Soler conviden a ballar. Temes com El Mismo Sol, Agosto, Loca, Libertad o, per descomptat, La Cintura i l'esperada Sofía, que va tancar la nit, són èxits que s'acaben fent familiars per a gairebé tothom. D'aquells que et trobes a qualsevol ràdio o fil musical del bar o xiringuito d'estiu, però a Álvaro Soler no li va fer falta que sonés Sofía o Sofía La Cintura . Amb la segona cançó, Puebla, la gent ja ballava i després de la següent, Libertad, el mateix cantant barceloní va reconèixer que el públic de Cap Roig és «diferent del d'Alemanya, Bèlgica o Suïssa, on hem estat últimament», en el marc d'una gira amb només dues parades a l'Estat, la de dilluns al vespre al festival de Calella de Palafrugell, i l'endemà a Jerez de la Frontera.

I, com a bon barceloní, Álvaro Soler associa la Costa Brava als estius i les vacances amb la família. «No havia estat mai a Cap Roig, però de petit estiuejava prop d'aquí i no havia tingut l'oportunitat de tornar des que vaig començar amb això de la música marxant a Berlín», va explicar Soler, que en molts moments d'un concert, on ell i el públic van haver de plantar cara a la tramuntana, va deixar una mica de banda la part més festiva de la seva música per recollir-se en moments més íntims, sobretot en el moment d'encadenar Niño Perdido amb Cuando Volverás, per recordar que allà a Cap Roig, al costat de casa, tenia entre el públic la família, avis inclosos, o els amics que «veiem menys en aquestes gires on estem divuit persones voltant per Europa amb autobús». I, per tancar aquesta fase més recollida, just abans de cantar Agosto, el tema que donava nom al disc amb què es va donar a conèixer, en un canvi de guió del que és habitual en la seva gira, la parella d'Álvaro Soler, Sofía Ellar, va pujar a l'escenari per cantar junts una cançó que «vam compondre plegats a Berlín».

Va ser el preludi del final de festa esperat amb una altra vegada el públic dempeus i ballant, amb Loca, Histérica i LocaHistéricaLa Cintura Un èxit que Álvaro Soler va demanar que la gent «gaudís sense el mòbil perquè hi ha vida més enllà de les imatges de felicitat d'Instagram». Punt i final? No, el públic volia i reclamava Sofía. I, lògicament, Álvaro Soler va tornar a l'escenari per interpretar una llarga versió de Bonita, amb una altra picada d'ullet a la família amb el seu germà Greg cantant amb ell a l'escenari, abans de l'esperadíssima Sofía. Això sí, sense Sofía Ellar a l'escenari.