Amb tan sols quatre acords de fons i el silenci del temps que tan sols es pot sentir en escenaris privilegiats com el Fòrum Romà d'Empúries, Ismael Serrano és capaç de crear un ambient calmat i reflexiu, perfecte per extreure lliçons de les seves lletres.

L'artista madrileny necessita poc més que una decoració de llums tènues per omplir un gran escenari amb la seva literatura musicada i explicar al públic tot allò que la vida i l'experiència li ha ensenyat. És un narrador nat que explica històries del passat i construeix personatges que tothom ha conegut: el bromista de classe que sempre fa l'acudit del moment, el guapo de classe per qui els anys han passat pitjor que pels demés, i el seu amor d'institut, ara casada i amb un monovolum familiar blau marí. Hagués estat diferent la vida amb ella?, pregunta, i sonen els acords d' Ana.

Lletres simples i descriptives que evoquen imatges mentals d'aquells moments de soledat on l'ésser humà es veu abocat a pensar l'ajuden a crear un diàleg amb un públic amb qui connecta amb el seu humor àcid, que aixeca les mateixes rialles que una conversa en un bar amb una gerra de cervesa i un cigarro a la mà.

El cantant dedica Ahora El dia de la ira a la lluita feminista i les dones que van sortir al carrer el 8 de març, i Duermes a tots els acompanyants que van anar obligats al concert, un acte d'amor que, diu, no està prou reconegut, tot i que escull aquesta cançó per no cantar Te odio, que és realment el que els acompanyants el que deuen pensar, riu. «Tothom sabia al que venia, al cartell posava Ismael Serrano», bromeja en referència a l'amargor de la majoria de les seves lletres.

Les lliçons de vida de Serrano no són només per als adults, ja que ha engegat un projecte de música infantil amb la mare de la seva filla, Jimena Ruiz Echazú, amb unes lletres que «no menystenen la seva intel·ligència» com la majoria d'oferta cultural infantil, diu. Així inicia els acords de Un hada diferente, un clam per entendre la discapacitat com una virtut i no com un impediment.

El vent va ser un convidat especial a les ruïnes d'Empúries. «Que bonica la tramuntana, eh!», reia l'artista des de dalt de l'escenari. Però ni les condicions climatològiques, que tiraven a terra les partitures i ressonaven contra el micròfon, ni el fet haver-se trencat una ungla en ple concert, van aturar el cantautor madrileny d'arribar al final de l'espectacle amb les seves cançons més conegudes, que van ser les que van aixecar més aplaudiments, entre elles Nieve, Ahora que te encuentro i el seu «hit», concebut com una bronca generacional que ara entén com un relat d'un pare que explica a la seva filla que no s'han d'abandonar els somnis, Papá cuéntame otra vez.