El cantant asturià Melendi va despullar-se -metafòricament- al públic de Portaferrada, mostrant totes les seves facetes: des del Melendi de les rastes fins al Melendi més romàntic. Vestit amb xandall i vambes cridaneres, l'artista torna amb les cançons del seu desè disc, Mi cubo de Rubik. Des dels inicis de l'espectacle, el famós trencaclosques va prendre protagonisme dalt l'escenari, amb imatges de fons i jocs d'il·luminats rectangles i quadrats de colors.

Tot i que el concert va començar fluix, amb alguns problemes de so que provocaven que els instruments se sobreposessin a la veu del cantant, Melendi de seguida es va posar a to amb Tu de Elvis yo de Marilyn, braços del públic alçats. «Molt content d'estar aquí, farem el possible perquè passeu dues hores de felicitat absoluta i perquè els que no em coneixeu un borrall m'aneu coneixent una mica més», va deixar anar, convençut dels seus dots per aportar bonrotllisme, que no es van fer esperar. Després d'això, una confessió: «Us explicaré per què vaig començar a cantar. La meva germana era un geni i la meva mare per compensar em deia que jo era un artista. Jo vaig créixer creient que podia ser un artista», va declarar el cantant, al·ludint al tòpic de «voler és poder». Melendi, a estones monologuista, a estones cantant, va explicar al públic que va descobrir que amb les cançons podia explicar «les seves mogudes», per deixar pas al divertit tema Mi primer beso.

El cantant va anar alternant peces més calmades, com Besos a la lona o el clàssic Violinista en tu tejado amb d'altres més mogudes, on salts i moviments de maluc van ser presents en tot moment per no perdre el ritme. «Per què selfies i no autofotos? Si estava molt bé!», va preguntar Melendi al públic, rient, donant entrada al famós tema del 2012 Autofotos, abans de l'auge de les selfies. «El dedico a totes les dones i instagramers», va dir. A continuació va arribar l'èxit del pop Caminando por la vida, fortament aclamada pel públic.

A partir d'aquí van venir els temes recents més coneguts de l'artista, com El arrepentido, a ritme de bachata, i Desde que estamos juntos, fent «un salt a uns 7.000 quilòmetres», a la capital cubana. Després d'algunes peces més calmades, el públic va agafar forces per ballar a ritme del seu últim gran èxit, Déjala que baile, tema reivindicatiu a favor de la igualtat entre sexes, amb imatges d'ídols de la lluita del feminisme en pantalles. A continuació, Destino o casualidad, segons el cantant la més escoltada de tota la seva carrera, i Tocado y hundido.

Comiat inesperat

Quan ja semblava el final del concert, amb comiat inclòs, encara quedaven diverses sorpreses, entre elles Cenizas en la eternidad, tema dedicat als seus «guerrers», tal com anomena als seus fans i La promesa, «una de les cançons més boniques», segons declaracions del cantant, i dedicada a la promesa que va fer-li a un «bon amic». Fins i tot va haver-hi un segon bis, acompanyat del fet més inesperat. Melendi es va llançar als seus «guerrers», fent-se fotos i petons amb els fans de primeres files, per tot seguit tornar a l'escenari i interpretar els dos últims temes: Jardín con enanitos i Lágrimas desordenadas. Aquests van venir acompanyats d'ofrenes d'un públic eufòric, que va regalar a Melendi un barret, una gorra i una capa de Superman, en referència a aquest últim tema. «Ha sigut superdivertit passar aquesta nit amb tots vosaltres; com tornar a ser un nen petit», va dir per acomiadar-se d'un públic amb més ganes de festa.