Les músiques domèstiques dels segles XVII i XVIII havien de tenir perfils molt diversos. Sobretot s'havien d'adaptar als instruments disponibles a les llars de l'època. Els germans Zapico han fet el mateix transportant aquelles músiques als seus instruments.

Era fàcil imaginar alguna família d'aleshores tocant al jardí aprofitant la fresca com ho van fer els integrants de Forma Antiqva a l'exterior del Palau Lo Mirador. Tot i que hauria estat idoni sonoritzar els instruments, el so ambiental de la vida dels habitants propers era un bon exercici històric per imaginar aquesta escena transportada a èpoques pretèrites. Saber com sonaven seria tot un tresor, però el treball dels Zapico és molt convincent per poder-ne tenir una idea prou aproximada. La seva interpretació és molt ponderada i agradable. Segurament hi havia més marge per a la improvisació i el lluïment per casdascun dels instrumentistes. La via Zapico és més acadèmica i en aquest sentit la creativitat se'n recent. Val a dir que la factura de l'execució és impecable, com sempre amb aquesta formació.

Les sonoritats de la tiorba i la guitarra van oferir tot el seu sabor tot i que la guitarra es va mantenir en un segon pla quan podria haver aportat més energia. Tot i així, les transcripcions van permetre un espectacle molt interessant. Hi va faltar un cert esclat amb alguna improvització trepidant, encara que l'intimitat també és un camí que té molt sentit. Una proposta amb enginy i sensibilitat que cal sumar als èxits anteriors.