16 de agost de 2019
16.08.2019
ENTREVISTA

Simón Vargas: «No ens crida l'atenció el reggaeton, preferim tocar els instruments»

La banda colombiana Morat pujarà a l'escenari del festival de Cap Roig per segon any consecutiu · Aquesta nit presentarà el seu segon disc, «Balas perdidas»

16.08.2019 | 00:20
Simón Vargas: «No ens crida l'atenció el reggaeton, preferim tocar els instruments»

Venen a presentar el seu segon disc, Balas perdidas, publicat l'octubre de l'any passat. Com l'està rebent el públic?
Balas perdidas va ser una sorpresa per a tots quatre i per al nostre equip. No és un secret que no estem fent el tipus de música que tothom fa en aquests moments: en una escena tan dominada per la música urbana, apostar pel format de banda i la música pop i fins i tot una mica més el rock, en alguns casos, no és el més usual. I malgrat això, la resposta ha estat fenomenal. Hem sonat molt a les ràdios, el nombre de seguidors ha crescut i jo crec que la gent està gaudint molt amb les cançons. Això ens omple de felicitat.

En aquests moments, el que més exporta Amèrica Llatina és reggaeton, però vostès se n'allunyen.
Sí. No és perquè no ens agradi el reggaeton, que en som molt fans i la imatge de Colòmbia va molt lligada a aquest estil, però per nosaltres hi ha una qüestió clau, i és que el ritme del reggaeton no es pot adaptar als instruments que toquem nosaltres i que són la nostra manera de fer música. No ens fa por experimentar amb diferents gèneres, però al reggaeton no és fàcil posar-hi els instruments, perquè és una cosa molt programada amb l'ordinador. Per això, el reggaeton no ens crida gaire l'atenció. Tot al contrari, preferim treure partit d'allò que poden fer els instruments i no pot fer la programació: alguns sons, certes formes de tocar, estils... d'aquesta manera, toquem alguna cosa diferent al que està sonant avui.

També busquen allunyar-se de l'etiqueta de «boy band».
A veure, si t'ho mires en termes literals, és cert: som homes i som una banda [riu]. Però les «boy band» tenen diverses característiques que nosaltres no tenim: en primer lloc, tot i que no ens considerem lletjos, tampoc pensem que la nostra cara cridi l'atenció [riu]. També hi ha el tema de tocar els instruments i fer música, que em sembla primordial, i l'últim és que nosaltres no ballem. No sabem coordinar-nos tots quatre alhora. Per tant, entenc d'on ve el concepte, però és fàcil entendre per què no ens hi identifiquem.

També se'ls vincula amb el fenomen fan. S'hi senten còmodes, o volen arribar a un públic més adult?
Discriminar públics em sembla poc útil: a qui li agradi la nostra música, que l'escolti. Nosaltres estem molt agraïts a tot el que ens han donat el fans. I crec que, en qualsevol cas, en aquest punt de la indústria musical, tots els grups estan sotmesos al fenomen fan, especialment els més joves, amb les xarxes socials. Per tant, aquest fenomen no és exclusiu d'un gènere, sinó que s'ha convertit en una condició actual de la indústria.

Han tingut un ascens fulgurant: dos discos en tres anys, gires internacionals... senten vertigen?
Jo crec que, al final, una de les coses més boniques són les sorpreses que et trobes. Si a algun de nosaltres quatre ens haguessin preguntat fa tres anys on ens vèiem en el futur, de cap manera t'hauríem contestat que allà on som avui. Això fa que sigui molt gratificant, i estem constantment aprenent de la gent que coneixem. Poder tornar a tocar en un lloc com a Cap Roig, o fa uns dies a Roses, ens sorprèn moltíssim. No és una cosa que un s'imagini quan decideix formar una banda amb els amics de l'escola.

Tots quatre es coneixen de tota la vida. Això els aporta un valor afegit com a banda?
Jo crec que més aviat ens ha aportat un valor afegit en termes de convivència. El fet que ens coneguem, que sapiguem molt els uns dels altres, permet que la convivència sigui més fàcil i que tothom pugui dir el que pensa. Perquè al final, no només estem anant de gira amb una banda, sinó que estem descobrint el món amb amics. Això fa que sigui molt més divertit que si fóssim només col·legues de feina.

Es consideren a si mateixos «bales perdudes», com el títol del disc?
No ho sé. En realitat, la metàfora de les «bales perdudes» funciona millor amb el tema de les cançons: tu pots escriure una cançó per a la teva parella, però de sobte algú l'escolta i pensa que és per a ella. Però pel que fa a nosaltres com a persones, no: som gent molt tranquil·la i normal. El que ens agrada és fer música, estem molt concentrats en això, i més que perduts jo diria que estem en constant evolució.

Fa uns dies van tocar a Sons del Món, a Roses, i ara repeteixen a Cap Roig, cosa que no aconsegueixen tots els artistes. Com encaren l'actuació?
L'any passat, el de Cap Roig va ser, sense cap mena de dubte, un dels concerts més moguts i especials de la gira. Ara, les expectatives estan molt altes, perquè l'any passat ens ho vam passar molt bé. A més, jo crec que el lloc és molt bonic, privilegiat, amb un paisatge preciós. Estem molt emocionats per tornar-hi a tocar. El concert serà diferent, perquè l'any passat no teníem el segon disc, i aquest any venim molt més preparats, hem après perquè ha passat el temps i tenim més experiència. El concert de l'any passat va estar molt bé, però el d'enguany serà millor.

Més enllà de la gira, en quins projectes de futur estan treballant?
Estem treballant ja en el següent senzill, i també ens volem obrir a altres coses. Cadascun de nosaltres ha començat a treballar en projectes de caràcter més individual que també aporten molt a Morat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook