17 de agost de 2019
17.08.2019
Marc Ribas. Cuiner i presentador de televisió

«Recordo jugar a fer de 'cowboy' amb una pistola per Tossa»

17.08.2019 | 01:04
«Recordo jugar a fer de 'cowboy' amb una pistola per Tossa»

Fa molt temps que passes les vacances a Tossa?

Hi vaig venir de petit i després a l'adolescència ho vaig deixar perquè hi venien els pares i després ja volies fer altres coses. Un cop van néixer les meves filles, amb la primera, l'Ona, ja vam tornar a venir aquí. Volia que coneguessin Tossa.

Hi teniu un apartament?

No, lloguem.

Com recorda els seus anys d'infantesa a Tossa?

A la meva infantesa aquí, hi ha hagut de tot. Sobretot hi ha hagut molta mar, anàvem a pescar, anàvem a fer musclos, a fer pallarides, a fer pops, i era estar tot el sant dia a la platja i ficat a l'aigua. Recordo també que anar pel carrer tranquil·lament i fer amiguets i amiguetes per aquí era fantàstic. I anar a robar prunes i fer totes aquestes coses dels pobles és fabulós.

Recorda algun estiu amb especial estima?

Diria que tots, però en recordo un especialment. Normalment sempre em quedava alguna assignatura i havia d'estudiar aquí a Tossa, fins que un any vaig decidir aprovar-ho tot perquè el meu pare va dir que em compraria alguna cosa. Va comprar-me una pistola, tot i que no sé si ara jo la compraria a les meves filles, i recordo anar amb la pistola (de mentida) per aquí jugant a fer el cowboy.

S'hi sent com a casa a Tossa?

Sí, és un paisatge que tinc molt gravat. Recordo pescadors, com treballaven. Sempre he tingut molta relació amb el món de la pesca, m'hi he sentit molt lligat. I ara que he tornat, sembla que el temps no hagi passat. Mires l'illa i no deixa de ser el lloc on jo anava a fer musclos i on havia vist meros. I és aquell mateix paisatge, de sempre, que sembla que no s'hagi tocat. Per sort és una vila que no s'ha fet malbé, no hi ha aquelles superconstruccions. Encara que hi vagis veient canvis, no són tan bèsties com a altres llocs com Lloret.

Ha anat a altres zones de la Costa Brava?

Cada any anem a altres llocs de la Costa Brava, sigui Palamós, Platja d'Aro, l'Escala, que també ens agraden molt. Tota la Costa Brava és allà on estem còmodes. És com anar a Girona, que és la ciutat on vaig néixer, cada any hi vaig 4 o 5 dies.

Quin ambient fa que Tossa sigui diferent?

Principalment és que, comparat amb altres zones de la Costa Brava, potser no té un ambient tan «pijo», és a dir, no és el mateix ambient de Calella. Et sents més normal. No és que tingui res en contra de Calella ni molt menys, però aquí em sento més en el meu ambient, que és gent treballadora, famílies que fan les seves vacances aquí. Com jo.

Quin és el teu racó preferit del poble?

Segurament tota la zona de carrerons del barri de pescadors o el carrer de les Flors, per allà on hi ha can Ganga. Tots aquells carrers i carrerons m'encanten, a la vegada que també, quan vas a la vila vella, sembla que hagis anat a un altre lloc. Són aquestes dues zones les que potser m'agraden més.

Aconsegueix desconnectar?

De l'actualitat intento que sí, de la feina és difícil perquè continuo treballant. Malgrat estar de vacances, no és el mateix, afluixo molt, però he de continuar escrivint perquè faré un llibre per Sant Jordi. A més, s'ha estrenat el Joc de Cartes i estàs pendent de Twitter i de les reaccions el dia següent. Però no hi ha res millor per inspirar-se a fer receptes que venir a Tossa i anar de restaurants. Després t'adones que tot et queda com a molt mariner (riu), però ho reconduïm.

Cuineu més a l'apartament o sortiu a menjar fora?

La veritat és que solem anar molt més a restaurants. Hi ha dies que dinem i sopem fora perquè també tinc compromisos, hi ha restaurants que m'agrada molt veure, i després, durant l'any, molt temps no tinc per anar a restaurants. Per mi també forma part de la feina anar a restaurants i conèixer el que estan fent i com fan les coses els altres cuiners i cuineres. És un aprenentatge més.

Quin restaurant de Tossa guanyaria el Joc de Cartes?

El restaurant de més nivell gastronòmic és el de La Cuina de Can Simón, que té una estrella Michelin, i en Xavi Lores és un cuiner extremadament humil i honest, que crec que necessitaria més cobertura mediàtica perquè fan una cuina brutal i ell és tan maco, i sempre t'explica com ho fa. És una lliçó constant anar a aquest restaurant més enllà que és un plaer gastronòmic brutal.

La Costa Brava és una terra de festivals, hi sols anar?

Sí, sí. Deu fer prop de dos anys vaig anar allà al White Summer, que hi tocaven i hi feien música. Hi havia també tota la part aquesta que tenia moltes ganes de veure dels Food-Trucks. El que passa és que ara se'ns ha complicat una mica més perquè tenim les nenes, que són molt petitones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook