El festival de la Porta Ferrada va abaixar divendres el teló de la seva 57a edició amb el concert de Joan Dausà, que es troba en plena gira de presentació del seu tercer disc, Ara som gegants. Un concert que també va tenir regust de comiat, com a mínim temporal, després que a principis de juliol el cantant anunciés que no tornarà a pujar als escenaris fins a mitjans de 2021, per tal d'agafar-se un respir i preparar el que serà el quart treball. De fet, el públic gironí només tindrà una altra oportunitat per veure'l abans d'aquesta pausa, el 15 de novembre a l'Auditori de Girona.

De moment, però, Dausà encara està presentant Ara som gegants, i divendres va oferir a Sant Feliu de Guíxols una actuació marca de la casa, plena de picades d'ullet al públic i sense oblidar alguns dels seus grans clàssics. El concert va començar amb ell al piano entonant Ara som gegants, el tema que dona nom al disc, i va continuar amb Tanca els ulls. Llavors Dausà es va dirigir al públic per prometre un concert «reflexiu i sensible» però també ple de somriures. I va fer una enquesta ràpida entre els assistents per veure quants d'ells havien assistit a algun concert seu -la majoria-, tot i que també en va detectar uns quants que no havien escoltat cap cançó seva fins aquella mateixa nit. «He llegit algú que deia a Twitter: Quina putada, m'he d'empassar un concert de Dausà per lligar amb la meva nòvia», va explicar, abans de constatar que entre el públic hi havia dos o tres nois que es trobaven en la mateixa situació.

La teva veu, Nàufrags, Que plogui o Reis del món van ser alguns dels temes que van sonar durant la primera part del concert, que va tenir el seu punt culminant amb Com plora el mar, un tema que Dausà no toca durant aquesta gira però que no va poder evitar incloure'l degut a la situació «surrealista d'inhumanitat» que s'està vivint al Mediterrani. De fet, va anunciar que una part de la recaptació del concert a Porta Ferrada es destinarà a l'Open Arms i va desitjar que la situació es resolgui ben aviat.

El concert va continuar llavors amb Truca'm, dedicada a l'actriu Sara Espígul, que es trobava entre el públic, i Obriu-me el cap. Amb No pot tancar-nos a tots va arribar el moment de la reivindicació política: malgrat no definir-se, ni molt menys, com un cantant de protesta, sí que va advertir que «hi ha moltes coses per les quals protestar»: «No és normal que hi hagi gent que porti dos anys a la presó o a l'exili sense que hi hagi una sentència», va lamentar.

En la recta final del concert, Tot anirà bé va fer aixecar finalment tot el públic, que va seguir amb entusiasme Jo mai mai i, finalment, la Gran Eufòria, que va clausurar definitivament el concert.