Tot i que les seves carreres no són comparables, Sondra Radvanovsky va presentar un programa molt representatiu del repertori que la Caballé havia interpretat com ningú. Les quatre Arie antiche del principi de l'espectacle de Caccini, Scarlatti, Gluck i Durante no s'adapten massa bé a la veu dramàtica d'aquesta magnífica soprano però el que havia de venir després va ser absolutament espectacular. El més atractiu de tot és el timbre d'aquesta intèrpret pel drama operístic i també les dots escèniques molt convincents. Es tracta d'una veu i d'un saber dir profundament emocionants. Els greus són esplendorosos i el coneixement del repertori i del que necessita a cada moment apassionants. Radvanovsky no s'aprofita de les grans capacitats canores de què disposa, sinó que interpreta cada peça i cada compositor segons el que necessiten en cada moment. Aquesta era una idea recurrent amb Caballé quan se li havia preguntat el que havia après de la seva gran professora de cant del Liceu barceloní. Amb el Belcanto Radvanovsky s'hi desenvolupa amb molta naturalitat. La interpretació de la Regata veneziana de Rossini va estar a gran alçada reproduint el candor de la protagonista, dosificant la veu i defugint el dramatisme. El zenit de l'espectacle havia de venir amb Sola, perduta, abbandonata de Puccini i Una macchia de l'òpera Macbeth de Verdi en què la soprana va oferir el seu grandíssim potencial dramàtic. Encarnar aquests personatges és molt complex i passar d'una peça a l'altra amb l'art i la intel·ligència de Radvanovsky és una autèntica meravella. Segurament la Coloratura no es tran preciosista i exacte com atres intèrprets però musicalment funciona molt bé i aporta el necessari als personatges. Amb els bisos com és habitual entren a la recta final i més explosiva. I va ser talment així, una explosió emocional amb el Casta Diva i el Vissi d'arte, entre d'altres, que va aixecar l'auditori dempeus cada vegada. Un espectacle vibrant i memorable que es pot considerar un gran homenatge a la gran veu de Montserrat Caballé que va estimar-se molt el Festival de Peralada en les seves múltiples aparicions. Glòria a la inigualable Caballé amb el seu art que perviu inalterable en la nostra memòria.