Déu és un DJ, cantava Faithless fa (ai, senyor!) més de vint anys. Venerat pels fans de l'electrònica, el punxadiscos té una omnipotència a la pista de ball comparable a la del director d'orquestra en la música clàssica. Les dues figures van compartir altar i escenari dissabte al festival de Peralada que, per a la clausura de la 33a edició, va deixar entrar la cultura de club a l'auditori dels jardins del castell per la porta gran.

L'homilia, una espectacular sessió de música de ball passada pel sedàs d'una orquestra simfònica, va repassar tres dècades de techno, funk o house a través dels seus grans technofunkhousehits. David Guetta, Bob Sinclar, TiëstooMoby van retronar amb un so nou en el xou que tancava el festival, Maestro. Where dance music becomes classica.

Produït per Flaix per celebrar el 25è aniversari de l'emissora, es va estrenar el 2018 al Liceu i aquest cap de setmana va conquerir un altre espai de peregrinació pels amants de la lírica, Peralada, que es va rendir als encants d'Avicii, Daft Punk, Robert Miles i sobretot, als records de la sala Pont Aeri.

Així parlà Zaratrusta de Richard Strauss va arrencar una odissea musical, no cap a l'espai, però sí cap al 2001 i encara més enllà, els 90. Al fons de l'escenari, la taula de mescles, que ocuparien cinc DJs diferents; al davant, el director d'orquestra, l'empordanès Marc Timón, també responsable dels arranjaments, i pel mig, la setantena de músics de la GIOrquestra, la soprano Rocío Martínez, sis solistes que anaven i venien i el saxo lliure de Llibert Fortuny, que també hi va fer una col·laboració en temes com Strings of life, de Soul Central.

Una gran pantalla al centre i dues de laterals on s'anaven projectant jocs geomètrics -alguns en tres dimensions, gràcies a unes ulleres verdes i vermelles d'aquelles que abans del tombant de segle semblaven tecnologia punta- van ser el decorat d'una nit en què el certamen alt-empordanès va ballar al ritme de Music sounds better with you de Stardust i Get lucky de Daft Punk, cantades per un supervivent d'Operación Triumfo, Chipper, o Titanium, de David Guetta, a la qual una entregada Judit Tobella va prestar la veu.

En aquest espectacle ideat per Xavi Escolano també hi va haver temps per a la calma, amb la versió que Timón al piano i Chipper a la veu van fer del Wake me up d'Avicii, i per a Mozart, amb un remix de la famosa ària de la Reina de la Nit de La flauta màgica interpretat per Martínez que va rebre una sorollosa ovació.

DJ Skudero, Xavi Metralla i Marian Dacal van fer retrocedir l'audiència fins aquell 99 en què Pont Aeri ja feia set anys que feia història amb un Flying free com si se li hagués aparegut la verge.

Els salts i crits entusiasmats es van repetir amb la versió de Get it up de Sensity World, el preludi d'una traca final en què el repertori va obrir el ventall musical amb Humans, de The Killers; I gotta feeling de Black Eyed Peas i Viva la vida de Coldplay, que tant serveix per festejar les victòries del Barça com per tancar discoteques.

Pels bisos, una repetició de les millors jugades: Flying free i Get it up, dos èxits que l'orquestra simfònica de les comarques gironines va rescatar amb ganes en un concert lluny de la clàssica, però en què van sonar ritmes que per a molts nostàlgics ja són clàssics que no es poden deixar d'adorar.