Nascuts l'any 2013 dins la bulliciosa escena musical murciana, Viva Suecia s'han convertit en poc temps en un dels grans referents del pop independent espanyol. La banda arriba aquesta nit, a les 22.30 h, al White Summer de Pals, on repassaran els seus aclamats àlbums Fuerza Mayor (2016) i Otros Principios Fundamentales (2017), a més d'avançar una part del seu tercer disc, titulat El Milagro, que sortirà publicat el pròxim 4 d'octubre.

Encara que sigui la pregunta que més han hagut de respondre, d'on surt exactament el nom de Viva Suecia?

En realitat, el nom del grup surt d'una petita broma que teníem. Fernando, el nostre bateria, va ser l'últim d'entrar a la banda, i sempre ens havien dit que li agradaven molt les bandes de postrock sueques. I així, com a broma, va sortir un dia en un brindis. Ens va agradar i per això vam acabar batejant la nostra banda així.

Després de publicar els seus primers treballs de forma consecutiva, el 2016 i el 2017, sembla que s'han pres amb més calma el tercer àlbum. Quins canvis es podran trobar al nou disc?

El nou disc suposa una evolució natural per al grup. No ens obsessiona ser diferents, ni ser rars, ni inventar la pólvora. Ens importa més fer les millors cançons. En aquesta ocasió sí que és veritat que hem comptat amb més mitjans, amb més temps, i hem pogut barrejar textures o treballar més el so. El resultat és una mica diferent, de vegades, encara que en alguns moments també pot recordar el que érem fins ara. Això sí, mai abandonem la nostra essència.

Precisament, en el seu anterior disc, Otros Principios Fundamentales, hi trobem una cançó titulada Otros Principios Fundamentales...que esto funcione

Sí. Podem dir que ens ha passat una cosa molt curiosa. Hem tingut molta sort en un moment de la nostra carrera per fer el que necessitàvem i fer-ho com volíem. Ho hem pogut llançar a l'exterior i ha funcionat sempre molt bé. Amb una gran resposta per part de tothom. És una cosa pel que realment sempre cal estar agraït.

De Viva Suecia, entre moltes coses, destaquen les lletres, sempre molt emocionals. Existeix una inspiració personal en el moment d'escriure o és més aviat com escriure ficció?

Generalment, sempre partim d'experiències que ens han passat a nosaltres mateixos, o a persones del nostre entorn pròxim. No és gens recòndit, és bastant simple en la seva concepció. Després sí que treballem molt la manera d'expressar-nos. Ens agrada tenir aquesta capacitat de poder crear un codi propi amb les lletres.

M-Clan, Second, Neuman, Klaus & Kinski o Jump to the Moon. Com s'explica l'existència d'una escena musical tan potent a la ciutat de Múrcia?

Múrcia és poc coneguda, i el turisme ens afecta poc. Ningú menja una paella horrible per 25 euros per cap! És una ciutat molt barata, hi ha una vida brutal i tothom que la visita vol tornar. A més hi ha un bon circuit de sales, una bona oferta cultural des de fa temps. Tot això explica en part que hi hagi una escena important.

Depenent de la zona en la qual toquen, el públic pot respondre de formes diferents?

La veritat és que en els últims anys, en els quals hem estat de gira, ens hem emportat sorpreses. Per exemple, sempre es diu que al nord la gent és més freda, que costa més arrencar-los l'esperit salvatge. Però quan hem estat a Galícia, ens hem sentit igual que si toquéssim a Múrcia o a Sevilla.

Coneixen la Costa Brava?

Personalment, fa molt de temps vaig estar girant amb la cantant figuerenca Laia Vehí. En aquella època vaig tenir la sort de conèixer una mica més en profunditat Catalunya. Vam passar per Barcelona, Girona, Cadaqués i molts altres indrets. Des de llavors, sempre recordo aquesta zona amb molt d'afecte i per això sempre és un gust tornar a trepitjar les comarques gironines.