21 de agost de 2019
21.08.2019
MEMÒRIES D'ESTIU

Jo tenia una botiga a la platja, al peu de Cala Montgó

Entre els seus pares Pepita i Joan, primer, i ara la Pilar, fa 41 anys que proveeixen de tot tipus de material de platja els banyistes de Cala Montgó · Hi ha clients que hi van a comprar perquè, quan eren nens, els seus pares els havien comprat allà mateix una pilota a ells

21.08.2019 | 00:13
Jo tenia una botiga a la platja, al peu de Cala Montgó

A mi em passa com aquell amic d'en Julio Camba, que no havia vist mai el mar i a qui només feien que repetir-li que era una meravella i que, el dia que per fi el contemplés, viuria una sensació poètica que mai no oblidaria. Un dia l'hi van acompanyar. L'home es va posar davant d'aquella immensitat blava i, al cap de poc, va demanar a un dels seus acompanyants que li donés una puntada de peu al cul.

-Potser d'aquesta manera notaré alguna cosa, perquè, de moment, veig molta aigua però no tinc cap sensació especial.

Siguem clars, el mar -de fet, la natura en general- provoca ganes de dormir. Per això la humanitat va inventar tot d'estris per fer més còmoda la becaina -cas de coixins, barrets, tovalloles, cadires, gandules, etc- o, al contrari, per impedir que caiguem en braços de Morfeu, com diria algun dels poetes cursis de l'època de Camba: pilotes, pales, ulleres per practicar submarinisme, rasclets i cubells, barques de goma i tot un zoològic d'animals infables de mides més gegantines cada any que passa, fins al punt que ja no se sap si provoquen alegria o terror entre els infants, pobrets.

Quaranta-un anys proporcionant aquest material als soferts banyistes, són molts anys. Tants, que quan la botiga que avui porta la Pilar i de la qual mai no he sabut el nom, va obrir portes -corria l'any 1978-, per arribar a cala Montgó calia un 4x4 i ella mateixa era una nena meravellada del que tenia al seu abast gràcies a la iniciativa empresarial de la Pepita i en Joan, els pares als quals ajudava quan encara no tenia 8 anys. No era material modern com avui, però pilotes, cubells, i matalassos inflables no en faltaven. Què més necessitava un infant dels anys 70 per disfrutar de la platja, situada a més a pocs metres?

-Precisament avui ha vingut una família a comprar una pilota, i m'han explicat que fa 40 anys, els seus pares els n'havien comprat una, també aquí. Són coses que fan il·lusió- s'emociona la Pilar.

M'agrada no saber el nom de la botiga, així per a mi serà sempre «la botiga». La Pilar du un pentinat que podria fer-la passar per activista radical, de quin radicalisme és igual. Potser el duu per compensar que en realitat és amabilíssima, que té sempre una paraula simpàtica per a clients, treballadors o per a qui passi per allà. Treballa sota la mirada dels seus pares, literalment «sota», perquè la Pepita i en Joan viuen just a dalt del comerç i no és estrany veure'ls al balcó, observant en silenci i amb orgull el doble fruit dels seus esforços: la filla i la botiga.

Fent un ràpid repàs em surt que a la botiga -definitivament m'agrada aquest nom- he comprat pales de platja, matalassos inflables, banyadors, crema solar, un ànec inflable gegant que atén al nom d'Andy, un parell de taurons inflables, tovalloles de platja i sobretot, pilotes, moltes pilotes, que un ha tingut quatre fills amb habilitat per perdre-les o rebentar-les. A la Pilar li dec haver pagat totes les reformes de la botiga.

-Què dius, home, si ja saps que aquí tot es ben barat.

En dono fe, cadascuna de les tres pilotes que he comprat aquest mes -notin que no és cap exageració el que he explicat dels meus fills- m'ha costat 2,5 euros.

Observo les bigarrades lleixes i penjadors. El simple matalàs inflable a penes té presència, als nens ja els sembla poca cosa qualsevol estri que es pugui inflar amb l'antic sistema de bufar, i necessiten unicorns, flamencs, cavalls, trossos de pizza, cignes, cocodrils o naus espacials -que tot això he vist- que requereixin per agafar forma de l'ús d'una bomba elèctrica d'aire, servei que ofereix de franc la botiga en estones de poca feina. Suposo que l'històric sistema de manxa que funcionava a còpia d'empènyer amb el peu és ja un objecte vintage.

-M'agrada pensar que, més que vendre objectes de platja aquí oferim un servei- assenyala amb orgull la filla dels fundadors.

Només aquest esperit explica que la botiga tingui obert cada dia des de Setmana Santa fins a acabar l'estiu, amb tantes jornades gairebé de solitud.

Una botiga a la platja, i més a la platja que un freqüenta, és un cronòmetre vital. Un veu passar la vida gràcies als canvis en els matalassos inflables -mai hauria imaginat, en la meva infantesa, navegar a bord d'un unicorn- però sobretot quan les compres ja no te les paga la família i, més endavant, quan no ho compres per a tu. El primer dia que vaig adquirir -crec que era encara al pare de la Pilar- una pilota pel meu fill, vaig pronunciar solemnement la mateixa frase que Gil de Biedma li va dir a Juan Marsé un estiu que tornaven de la finca d'aquell:

-Acabem de viure l'últim estiu de la nostra joventut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook