Roma ha prohibit recentment que els turistes es puguin asseure a les emblemàtiques escales de la plaça Espanya. Venècia té limitat el nombre de turistes que poden entrar al municipi cada dia, i està meditant si augmentar el cost per a l'entrada de creuers. Amsterdam ha prohibit els seus populars «tours» pel Barri Roig a partir de les set de la tarda, i la intenció és prohibir-los totalment de cara a l'any vinent. A més, l'Ajuntament holandès ha aprovat restriccions que obligaran els guies turístics a tenir un permís especial i els passatgers de creuers que vulguin desembarcar a la ciutat hauran de pagar una taxa especial.

Malgrat que el turisme s'ha convertit en un fenomen global i és impossible posar «portes al camp», cada vegada hi ha més ciutats que estan treballant per limitar el nombre de visitants amb l'objectiu d'evitar la saturació d'espais naturals o culturals. A les comarques gironines, les administracions encara estan lluny de prendre decisions tan dràstiques, però sí que s'han fet alguns passos, encara molt tímids, en aquesta direcció.

Limitació de l'accés a les gorgues

Les gorgues, també conegudes com a «piscines naturals» de comarques com la Garrotxa o el Ripollès, han anat adquirint cada cop més popularitat en els darrers anys. Per això, alguns ajuntaments han decidit posar-hi algunes limitacions per tal d'evitar que l'excés de visitants acabi fent malbé aquests paratges. Un dels que s'hi ha posat més seriosament és l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles, que ha habilitat un aparcament regulat per a tothom que vulgui accedir als gorgs i multa -amb sancions d'entre 150 i 300 euros- tots aquells conductors que deixin els seus vehicles mal aparcats al camí d'accés.

Al Ripollès, l'espai conegut com Torrent de la Cabana, entre les Llosses i Campdevànol, s'ha convertit en un dels gorgs més populars de la comarca i corria el risc de morir d'èxit. Per això, des de fa un parell d'anys s'ha restringit a 600 el nombre màxim de visitants diaris, que a més han de pagar cinc euros per poder accedir a l'espai. A més, també s'han d'abonar tres euros per estacionar.

Regulació del busseig i el fondeig al mar

El busseig és una de les activitats més populars de l'estiu a la Costa Brava, especialment gràcies a la riquesa del fons marí del cap de Creus i les illes Medes. En aquest darrer arxipèlag, precisament, s'ha produït en els darreres anys un debat sobre la limitació del nombre d'immersions. El Govern català va decidir que només autoritzaria 400 capbussades al dia per tal de preservar el valor mediambiental de l'arxipèlag, un topall que va ser durament criticat per les empreses de submarinisme que operen a l'Estartit. Finalment, l'any 2017 es va aprovar la substitució de la quota diària per un màxim de 76.151 immersions anuals. La mesura va ser molt benvinguda per les empreses d'activitats subaquàtiques però criticada pels grups ecologistes, que van alertar que, a la pràctica, es podrien fer 16.000 immersions més que amb l'anterior normativa.

Ara, la «patata calenta» es troba al cap de Creus. La Generalitat està tramitant el Pla rector d'ús i gestió (PRUG) de l'àmbit marí del Parc Natural del Cap de Creus, que té com a objectiu facilitar la convivència entre el turisme i el medi ambient. Es tracta d'un pla que es va iniciar el 2014, però va quedar frenat per l'oposició del territori fins que es va reemprendre l'any 2017. A la pràctica, aquest pla ha de regular qüestions com el nombre d'immersions o el fondeig a les cales protegides, que és un dels temes que més preocupa el sector. De moment, però, el document encara es troba en fase de debat -els documents estan a consulta pública-, de manera que la ciutadania pugui donar la seva opinió.

Girona suprimeix el trenet turístic i allunya els autocars del Barri Vell

El gran volum de visitants que rep el Barri Vell de Girona s'ha convertit en una font de debat sobre el model turístic al qual aspira la ciutat. En els darrers anys, la capital gironina ha estat un focus important d'atracció del turisme, però habitualment per a estades curtes, normalment d'un sol dia. Per tal de revertir la situació, ara farà un any l'Ajuntament de Girona va presentar el Pla Estratègic de Turisme, elaborat per la UdG i que aposta per un turisme de mitja o llarga durada. De moment, i per tal de descongestionar el Barri Vell, l'Ajuntament ha pres dues mesures: d'una banda, ha eliminat el trenet turístic, ja que es va acabar la pròrroga de l'empresa que oferia el servei i el consistori va decidir no renovar-lo, a l'espera de fer un estudi per determinar quin model de servei és factible per a la ciutat. L'objectiu municipal és apostar per una mobilitat que no generi soroll ni contaminació. D'altra banda, el consistori també va eliminar fa uns mesos l'aparcament d'autobusos que hi havia al carrer Canalejas, per tal de descongestionar aquest accés al nucli antic. Des de llavors, els autobusos poden aparcar a Fontajau de forma gratuïta o a l'estació de busos pagant una petita quota. Amb aquesta mesura, el govern municipal vol redistribuir millor el turisme, evitar les aglomeracions -tot i que segueixen i seguiran essent inevitables durant Temps de Flors- i beneficiar els barris que estan situat més enllà del centre.