La selecció espanyola va especular amb la classificació a vuitens de final, va llençar per terra la brillantor i va ser batuda a tres minuts del final per una Croàcia sense el seu líder, Luka Modric, que es va imposar per 2-1 i es va adjudicar el primer lloc del grup D. Espanya va deixar escapar el lideratge i l'opció de buscar la defensa del títol pel costat bo del quadre. Ara haurà de mesurar-se a Itàlia en vuitens de final.
El futbol va donar una lliçó a la selecció espanyola. El retrobament amb la derrota a una fase final de l'Eurocopa vuit anys després -no perdia des de Portugal 2004-, no va poder deixar un sabor més amarg. Va dosificar esforços amb el lideratge a la mà després d'avançar-se al marcador, va perdonar i va acabar sent castigada amb duresa, encaixant un gol al contraatac a tres de minuts del final, quan li valia l'empat, i amb un error de David De Gea que no va tapar el seu pal.
L'amenaça d'Itàlia en vuitens de final i el respecte a Croàcia va impulsar Del Bosque a mantenir equip. El que funciona, millor no tocar-lo, devia pensar sense valorar rotacions ni motivacions extra de jugadors amb pocs minuts. Es trobava Espanya davant la prova més seriosa. Croàcia, sense Modric ni Mandzukic, no perdia el seu poder. Necessitava guanyar i va canviar el guió dels partits de la selecció. Quan Espanya no té les coses clares es desfigura. Sabia que els excessos de confiança es paguen cars i instal·lada en un nou escenari, sense aclaparar amb la possessió, va assistir a dues arribades que deixaven intuir perill per a Croàcia, abans de mostrar la seva capacitat de rematada. Era el minut 7 quan Silva trencava qualsevol esquema del partit. Va treure del barret de copa un d'aquests passades a l'espai que pocs futbolistes són capaços de veure i Morata va fer el seu tercer gol.
La qualitat llançava un directe al mentó croat, que mentre pensava com havia encaixat el cop, va poder caure a la lona. Espanya va iniciar el seu habitual exercici de domini. Nolito havia creuat en excés una rematada a centrada de Jordi Alba. Amb Morata fixant centrals, Espanya arribava a la frontal amb brillantor. Tocs a l'espai, triangulacions en ambdues bandes. El partit girava al voltant de Cesc, que s'associava amb tothom. Silva calcava la passada i es va estar a punt de repetir gol.
Els mals indicis arribaven en el balanç defensiu. La manca de tensió amb la classificació segellada es palpava en distraccions a pilota aturada. Va reaparèixer aquesta llei del futbol no escrita. El que perdona la paga. Apuntava el descans quan va arribar el càstig a la baixada després de mitja hora de brillantor. La bicicleta i la retallada de Perisic a Juanfran, acabava amb una centrada que rematava d'esperó Kalinic, avançant-se a Ramos.
El duel va recobrar la tensió en el segon acte. Espanya havia jugat amb el condicionant de valer-li l'empat i quan va mirar a la cara la derrota, va entrar en el seu únic moment de dubte en el torneig. Espanya s'enfonsava. Tot i això, Vrsaljko va fer caure sense voler Silva dins l'àrea i Ramos va tenir l'oportunitat de segellar el triomf. El sevillà però va fallar el penal. L'empat encara valia, fins que Perisic, en un contracop a tres minuts del final va sorprendre pel pal de De Gea. El 2-1 castiga la supèrbia d'Espanya i la deixava sense el primer lloc.
La derrota inesperada canvia el pas. Tirada per terra la part assequible del quadre, espera Itàlia i la seva imponent defensa a Saint Denis a vuitens. Alemanya i França treuen el cap també com a càstig a l'excés de confiança.
