Espanya s’ha habituat massa a l’empat, n’acumula cinc en els seus últims vuit partits; el mateix resultat amb què es va estrenar anit a l’Eurocopa 2020 davant Suècia (0-0). Si algú mereixia el triomf va ser l’equip de Luis Enrique, que, això sí, va poder guanyar però també perdre. Sense haver-se guanyat ni de bon tros la condició de favorita al títol, Espanya va transmetre alguna certesa, però també dubtes. El seu present necessita més gol. És una obvietat. No es pot entendre d’una altra manera l’empat a zero que va manar al marcador durant tot el partit, explicat prioritàriament per una acció per sobre de la resta. Va ser al minut 37, quan un error impropi d’aquest nivell, comès per Danielson, va posar Morata davant el gol, sol, sense més oposició que el porter. El seu xut es va perdre massa creuat, desviat, sense la precisió amb la dreta que requeria una oportunitat tan visible, sense la determinació d’un golejador que ha de ser indispensable per pensar en els reptes d’altura que es proposa Espanya. Sense gol, la missió és impossible.

«HEM DE SEGUIR AMB LA DINÀMICA POSITIVA. ELS GOLS SEGUR QUE ACABEN ARRIBANT»

PEDRI - JUGADOR SELECCIÓ ESPANYOLA

Després, Morata també en fallaria un altre, menys clar en el començament de la segona part, assenyalat de nou per un sector de públic, encoratjat alhora per un altre, mentre Espanya ja no era el que havia estat en el primer acte. A falta de mitja hora en suspens, ja no sabia gaire bé com desembussar un partit que ja era un jeroglífic per a l’equip de Luis Enrique. Morata acabaria deixant la gespa quan falta una mica més d’un quart d’hora de partit. Ho va fer entre xiulets, que es van sobreposar a qualsevol tipus d’aplaudiment o crit d’ànim. I al present d’Espanya també li falta contundència defensiva. Al centre. I a la porteria. L’elecció va ser l’esperada, Unai Simón. Un espectador gairebé sempre, va sorgir atent a la primera exigència, un centre que va preferir picar de mans per sobre del travesser, per si de cas. Però va dubtar quan no havia de dubtar. Quan Isak -cap al minut 42- va espantar la selecció, salvada pel lateral Marcos Llorente i el pal.

«HEM MERESCUT MÉS, NO QUEDA CAP ALTRA OPCIÓ QUE SEGUIR PENCANT. MORATA? NO ENTENC ELS XIULETS»

DANI OLMO - JUGADOR SELECCIÓ ESPANYOLA

Encara més alarmant va ser la següent aproximació sueca, ja a la hora de joc, sobretot perquè Isak va fer tot el que va voler a l’àrea, entre tres rivals, que semblaven convidar-lo a una maniobra que no va acabar en gol perquè Markus Berg va rematar fatal. Un nom propi va ser el de Koke. Ell va estar en gairebé totes les ocasions que va inventar la selecció espanyola en el primer temps. El migcampista també va rematar. Primer amb un cop de dreta dins de l’àrea desviat, després amb l’arribada que va connectar amb l’esquerra massa amunt, a servei del notable Dani Olmo, que també va provar a Olsen abans del descans. Però del vestidor va tornar una altra Espanya, previsible, imprecisa, insubstancial, sense ocasions, sense capacitat de remoure un empat que no hauria estat així amb un polsim més de gol. No ho té la selecció espanyola. O no ho mostra. Ni tan sols quan la sortida de Gerard Moreno va fer rugir com no ho havia fet en tot el duel l’estadi de La Cartuja. El seu cop de cap final el va merèixer. Al minut 89. El va parar Olsen. Tampoc hi va haver manera.