Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Mbappé, últim repte cap al bonic somni d’Espanya

Els homes de Luis de la Fuente s’enfronten a França per a un lloc a la gran final

Un entrenament de la selecció espanyola

Un entrenament de la selecció espanyola / J.J. Guillen

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
EFE

EFE

Múnic

La magnitud d’un futbolista de la dimensió de Kylian Mbappé, encara sense brillar en una Eurocopa en la qual estava cridat a ser estrella, és l’últim repte d’una Espanya brillant per a complir el somni de tornar a estar en una final del torneig dotze anys després i també de Jesús Navas, davant la baixa de Dani Carvajal sancionat, en un gran desafiament final com a internacional als 38 anys (21 hores, La 1).

El fermall replet d’exigència per a l’últim representant d’aquells que ho van guanyar tot, de la generació que va trencar barreres i va espolsar complexos dels quals ara es beneficia una Espanya que ha competit amb grandesa. Brillant per a tornar a ser considerada favorita. Traient profit d’arribar com a tapada per a allunyar-se de la pressió. Amb la virtut de presumir de nou estil, el dels extrems purs amb capacitat per a desequilibrar, i la capacitat d’adaptació a les circumstàncies de cada partit.

Ho va fer davant Alemanya per a ampliar el catàleg de semblances amb el retorn a l’èxit del 2008. Dos Eurocopes en el mirall per molt que els noms en res s’assemblin. Pel que s’ha generat al voltant de la figura de Luis de la Fuente, com en aquell moment de Luis Aragonés. Pel retorn d’un ambient familiar. Per les ganes d’aconseguir la glòria amb desvergonyiment. Per derrocar el mur de l’amfitrió ara, com en aquells quarts es van enterrar temors del passat amb els penals davant Itàlia. Per perdre en el camí a un dels seus grans referents. Ara Pedri, en el passat Villa.

Obligat a retocar el que funciona Luis de la Fuente, amb la tranquil·litat de trobar la gesta davant Alemanya amb gols des de la banqueta. La importància de la segona unitat. L’absència d’egos amb tots preparats per a sumar. El dia que va sacrificar a les dues revelacions del torneig, Lamine Yamal i Nico Williams, per la falta d’ajuda quan l’orgull de l’amfitrió va allunyar a Espanya de la seva identitat. Seran claus davant França. L’obsessió en les ajudes, en la precisió en la passada per a evitar ràpides transicions dels seus extrems, en la generositat en l’esforç.

Va aparèixer Dani Olmo en el paper estel·lar que demandava. Amb el 10 a l’esquena. El que assumirà sense Pedri davant França. Amb Jesús Navas per Carvajal i Nacho per Le Normand perquè De la Fuente mai va ser amic d’experiments. «No pretenc inventar. Normalment, m’agrada que cada jugador jugui en la posició en la qual s’exerceix amb major facilitat», va avançar el seleccionador descartant Nacho de lateral o el canvi de banda de Cucurella. El respecte a Mbappé és de la mateixa dimensió que la confiança en Jesús Navas.

Un duel d’altura que es decidirà per la contundència en les àrees. Si França és poderosa en l’aspecte defensiu, Espanya presumeix d’haver concedit tan sols dos gols i un se’l va marcar en pròpia porta. 

Tracking Pixel Contents