Catalunya acabarà el segle amb una temperatura mitjana d´uns quatre graus superior a l´actual i un augment del nivell del mar d´aproximadament mig metre, la qual cosa afectarà especialment els deltes, platges i aiguamolls, les zones més vulnerables als efectes del canvi climàtic. El físic Josep Enric Llebot, un dels principals experts en canvi climàtic a Catalunya, va advertir que la variació del clima tindrà inevitables efectes a les zones costaneres, on el creixement del nivell del mar comportarà, no només la desaparició de part de la costa, sinó també de la biodiversitat d´aquestes àrees.

El delta de l´Ebre, el del Llobregat o els aiguamolls de l´Empordà seran les zones més exposades a l´acció del canvi climàtic, on el nivell del mar es podria «menjar» fins a setanta metres de costa, segons alguns estudis oficials. Això suposarà, per exemple, la desaparició de moltes platges i cales, l´acceleració dels processos d´erosió, l´augment del risc d´inundacions, el replantejament de moltes obres a primera línia de mar, la salinització dels aiguamolls i desembocadures de rius i la conseqüent alteració de l´ecosistema d´aquestes zones.

Així ho assenyala l´informe Efectes, adaptació i vulnerabilitat, elaborat per experts de més de cent països que durant aquesta setmana han examinat i avaluat la millor informació científica, tècnica i socioeconòmica disponible sobre el canvi climàtic en el món.

L´aigua, precisament, «serà el principal problema del futur de Catalunya», recorda Llebot, que sosté que l´augment de la temperatura mitjana, d´entre tres i quatre graus fins a final de segle, comportarà una major evaporació d´aigua, cosa que, unit a un descens moderat de les precipitacions, d´entre un 10 i un 20 per cent, provocarà majors problemes de disponibilitat d´aigua potable.

L´expert, això no obstant, va titllar d´«alarmants» i «exagerats» els resultats d´alguns informes estatals que apunten que en el pitjor dels escenaris possibles les temperatures pujaran fins a vuit graus i les precipitacions descendiran un 40 per cent en comparació de l´actualitat. «No canviarà gaire la quantitat anual de precipitacions, però sí, la seva distribució, de manera que plourà menys sovint, però més quantitat», va assenyalar Llebot, que el 2005 va guanyar el X Premi de Literatura Científica amb l´obra El temps està boig? i 74 preguntes més sobre el canvi climàtic.

Aquest físic, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va afirmar que un dels sectors més afectats per aquest fenomen climàtic serà el de la neu, ja que les estacions d´esquí hauran de buscar alternatives a una escassedat de nevades que ja ha desfermat les alertes, després d´un hivern atípicament sec i calorós.

Per a l´agricultura, les principals amenaces d´aquest fenomen climatològic seran l´escassedat d´aigua, de precipitacions i la dessecació del terra, la qual cosa podria comportar un progressiu abandonament de l´activitat agrària i un canvi en els usos de la terra.

Extinció del 30% de les espècies

La possible pujada de la temperatura mundial en 2 graus centígrads durant el pròxim segle suposarà l´extinció del 30% de les espècies, la caiguda de la producció agrícola i una elevació del nivell del mar de 4 a 6 metres, van advertir ahir els experts en canvi climàtic de l´ONU.

També s´espera que Espanya pateixi a partir de 2020 més onades de calor i incendis, mentre que els seus recursos hídrics es veuran reduïts. A més de les característiques físiques, el nivell econòmic és i serà un dels aspectes fonamentals en relació amb els efectes de l´escalfament global. Així, segons va explicar en roda de premsa a Brussel·les el vicepresident de l´IPCC, Martin Parry, «l´impacte sobre els països pobres serà el més dur perquè seran els pitjor adaptats».

«És la primera vegada que internacionalment es confirma, de manera empírica, que l´escalfament causat per les activitats humanes ha tingut un efecte discernible a escala global», va dir Parry.

Aquest informe és encara més dur que el presentat el febrer passat a París, quan l´ONU va augurar que l´escalfament de la Terra provocarà desarreglaments que, segons la seva dimensió, suposarà escassedat d´aigua per a 1.000 a 3.200 milions de persones.