Des del seu paper de la germana de Lope de Vega a la pel·lícula Lope (2010) d’Andrucha Waddington, a l’enigmàtica Nuka de Cuéntame cómo pasó, la fotògrafa que es dóna a conèixer en els cercles del Madrid de «la movida», Carla Nieto (Sant Gregori, 1983) s’ha guanyat a pols el seu lloc en la petita i la gran pantalla. L’ampli registre de què fa gala, i el seu talent actoral, llancen en l’actualitat la meteòrica carrera de l’actriu gironina cap a la fama internacional. I malgrat això ha estat per la seva relació sentimental amb el conegut comunicador i publicista Risto Mejide, que la parella ha fet pública recentment, que s’ha convertit en portada de tota mena de publicacions, especialment les del cor. Però la missió en el món de l’espectacle de Carla Nieto és una altra. Defugint la temptació de ser primícia en els programes del cor, i les sumes voluminoses que li garantirien diversos anys sabàtics, l’actriu evita ser carn de plató i aposta per la feina, la constància i la qualitat d’una carrera en la que porta bolcada tota la seva vida.

Tot va començar a Sant Gregori, on va néixer i d’on és la seva família (la seva mare és la política gironina Marina Geli, exmembre del PSC i que va ser Consellera de Salut entre 2003 i 2010). Va ser l’afició al teatre del seu pare (integrant d’un grup amateur) la que li va despertar el cuc de la interpretació, per a la qual es va començar a formar a l’escola El Galliner de Girona, abans de traslladar-se a Barcelona per estudiar art dramàtic i interpretar diversos papers a la televisió catalana. El salt següent seria a Madrid, on va obtenir el seu primer paper rellevant en la sèrie El síndrome de Ulises, encarnant a Claudia. També va participar a Acusados i Ángel o demonio. L’actriu porta anys treballant també en el món del cinema, en pel·lícules com Café solo o con ellas, Las 13 rosas, la ja esmentada Lope o REC 3: Génesis. En la temporada que es va acabar dijous també ha format part del repartiment de la popular sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó, en la qual ha interpretat el paper de Nuka, la xicota fotògrafa de Carlos Alcántara. Després d’anys de rodatges a Espanya, el 2013 viatja a Mèxic per iniciar una nova etapa professional a l’estranger, on roda diversos projectes internacionals com la pel·lícula pendent d’estrena Yo no soy guerrillero, de Sergio Sánchez Suárez.

Carla Nieto diu sentir passió per la interpretació, el cinema, la bellesa, l’art i els cavalls (practica equitació cada vegada que el temps de rodatge li ho permet). D’una bellesa singular, hipnòtica, i amb molt sex appeal, és posseïdora d’una fèrria disciplina amb la qual prepara amb intensitat cadascun dels seus papers.

Darrerament sembla evitar les entrevistes. El seu representant avisa que no respondrà preguntes personals. «La seva relació amb Risto, els seus anteriors festejos, sobre això se li aconsella no parlar...». Al backstage de les entrevistes, que descriuen moltes vegades millor la situació del personatge, sosté que l’actriu està cansada que apareguin als mitjans comentaris que asseguren que l’activitat política de la seva mare li va facilitar les coses. El cert és que Carla Nieto s’ha guanyat la seva posició a base d’esforç i talent personal, fet que la converteix en una figura de la interpretació aquí i prepara la seva carrera internacional.

Quins records i quina relació manté amb Sant Gregori i Girona?

La meva infància està lligada a Sant Gregori, encara que m’encanta Girona. Quan vaig a visitar la meva família, el meu ritual amb les meves amigues és prendre’ns un te al Barri Vell i menjar en algun restaurant amb vistes al riu Onyar. Ens encanta.

Participava en les activitats de la ciutat?

M’agrada anar al maig a Girona, per Temps de Flors, perquè la ciutat es posa preciosa. Però aquest any he estat a molts quilòmetres de distància, rodant una pel·lícula.

És vostè una catalana de pa amb tomàquet i barretina, o vist que porta temps vivint en diverses ciutats l’actuació l’ha tornat més cosmopolita?

Encara m’encanten els costums de la meva terra, però és veritat que m’he tornat molt cosmopolita pels llocs en els quals he viscut i gràcies a tota la gent que he conegut. Així, barrejo sense cap problema els meus sucs verds amb una cançó de fons catalana de Sílvia Pérez Cruz.

Se li va quedar petita, Girona?

Sí, se’m va quedar una mica petita. Volia obrir-me al món, fer cinema, bones sèries de televisió, ficar-me de ple en el món de la interpretació, i sobretot, obrir la meva ment i viure experiències brutals! Rock ‘n’ roll!

La seva carrera s’ha tornat meteòrica en els últims temps...

La meva carrera és el motor de la meva vida, així que estic molt i molt i molt feliç, i agraïda.

La molesta que parlin de vostè com «la filla» d’una política catalana? El Geli del seu segon cognom sembla haver-li portat alguns problemes...

Estic orgullosa de la meva mare i no em molesta, però sí que és veritat que ja és hora que la premsa em diferenciï d’ella. Encara que crec que ja ho estan fent.

La seva figura l’ha portat ser blanc dels rivals polítics de la seva mare. Especialment quan va posar nua per a una revista...

Sí, alguna vegada m’han fet servir com a arma política contra la meva mare, però sincerament gairebé ni me n’he assabentat.

Se la tracta de díscola. És vostè una rebel?

Sóc una mica rebel, sí. A vegades és bo i altres vegades és dolent. He de bregar i arribar a acords amb mi mateixa, i em porta algun maldecap quan no controlo la meva rebel·lia. Però en general ens portem bé i em fa viure coses extraordinàries.

Quin diria que ha estat el seu paper més important, i quin amb el qual s’ha sentit més identificada?

El paper més important no ho sé. Tots han estat importants d’alguna manera. He estimat a tots els meus personatges. Potser amb el qual em sento més identificada segurament sigui Nuka, de Cuéntame..., no em va costar entendre-la, encara que tingui poc a veure amb mi, la vaig entendre de seguida. I Iris, d’Ángel o demonio... Va ser una sort interpretar aquest personatge tan visceral, sense filtres, tan violenta, tan sexual.... Sóc molt fan d’ella.

Es defineix com a «passional al límit i amb molt geni per als cabrejos».

Això ho vaig dir ja fa anys en una entrevista. La veritat és que m’he aconseguit calmar, ara sé posar una miqueta més de fre a la meva passió si veig que em farà mal. I és que ja em costa enfadar-me, però si ho faig, sí que és fort. Puc ser molt feridora. No tinc filtre.

(El periodista insisteix malgrat que se l’ha advertit) El seu actual festeig amb Risto Mejide ha estat molt comentat a Espanya en el món del cor i la premsa rosa. La molesta aquesta constant exposició?

...

Està rodant a Mèxic?

En aquests moments estic rodant la pel·lícula Consciencia, del director Sergio Peña, al Valle de Bravo de Mèxic. És una història d’una parella; la pel·lícula gira al voltant del personatge que interpreta Rubén Zamora, actor espanyol que està triomfant a Llatinoamèrica, i el que faig jo. És la pel·lícula més acurada que he fet mai. Preciosa.

Té previst tornar a Espanya per a nous projectes?

Tornaré a Espanya per rodar Noctem, pel·lícula que protagonizaré al costat d’Álex González. I també tinc pendent d’estrena una pel·lícula mexicana que vaig rodar l’any passat titulada Yo no soy guerrillero. Això al marge del final de la temporada de Cuéntame cómo pasó, de La 1 de TVE. I encara tinc alguns altres projectes que s’acosten, i que són molt bonics. I per suposat també veure uns dies a la meva família, a la meva cosina Xin, i dormir moltes hores!