La pluja d'estrelles dels Perseids és el fenomen que es produeix entre finals de juliol i agost quan la Terra travessa en la seva trajectòria al voltant del Sol l'estela del cometa Swift-Tuttle, el que provoca que multitud de partícules, denominades meteoroides, xoquin contra l'atmosfera. Aquest any serà cinc vegades més intensa que anys anteriors.

Segons informa l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), amb seu a Granada, encara que habitualment l'activitat dels Perseids sol tenir un màxim de 100 meteors per hora, les prediccions indiquen que aquest any el fenomen serà especialment intens, de fins 500 meteors per hora. El 2016 aquesta activitat arribarà al seu màxim visible a Europa durant la nit del 11 al 12 d'agost.

"El cometa Swift-Tuttle completa una òrbita al voltant del Sol cada 133 anys aproximadament i cada vegada que s'aproxima a la nostra estrella s'escalfa i emet raigs de gas i petites partícules sòlides que formen la cua del cometa", assenyala Alejandro Sánchez, investigador de l' Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) que estudiarà els Perseids aquest any.

La majoria dels meteoroides despresos del Swift-Tuttle són tan petits com un gra de sorra, i quan es creuen amb el nostre planeta impacten contra l'atmosfera a una velocitat de més de 210.000 quilòmetres per hora, equivalent a recórrer el nostre país de nord a sud en menys de 20 segons.

El xoc produeix, en aquests fragments, un augment de temperatura de fins a 5.000 graus en una fracció de segon, el que fa que es desintegrin i emetin una espurna de llum que rep el nom de meteor o estrella fugaç.

Aquesta desintegració passa a gran altura, normalment entre els 180 quilòmetres sobre el nivell del sòl.

Les partícules més grans (de la mida d'un pèsol o majors) poden produir estels fugaços molt més brillants que reben el nom de bòlids.

Observació dels Perseids des de l'estratosfera

L'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC), en col·laboració amb l'Associació AstroInnova i el grup Daedalus, llançaran la nit del 11 al 12 d'agost una sonda per gravar per primera vegada, en color i alta definició, aquesta pluja d'estrelles des de l'estratosfera.

"Entre els avantatges de l'observació de meteors des de l'estratosfera es troben la nul·la absorció atmosfèrica, el fet que la llum de la lluna no contribueix negativament, el que és rellevant aquest any, i l'absència de contaminació lumínica. Així, és possible realitzar observacions astronòmiques amb avantatges molt similars a les que es poden realitzar des de l'espai però amb un cost molt menor ", assenyala Alejandro Sánchez (IAA-CSIC).

Aquesta missió s'emmarca dins de demostracions del projecte 'Orison' per al desenvolupament d'una infraestructura permanent d'observació estratosfèrica.

L'estudi de les pluges de meteors ajudarà a millorar els models de previsió d'activitat, cada vegada més necessaris ja que les pluges d'estrelles poden tenir efectes perniciosos en alguns satèl·lits en òrbita terrestre.

Observació dels Perseids

Aquest any la Lluna interferirà en l'observació del fenomen, que apareixerà en el cel en fase creixent.

Es recomana observar la pluja d'estrelles la nit de l'11 al 12 d'agost a partir de les dues de la matinada, quan està previst el primer cicle d'activitat i la Lluna tindrà menys efecte.

L'Institut d'Astrofísica d'Andalusia participa en tres activitats de divulgació que tindran lloc a Sierra Nevada (Granada), a l'observatori de La Sagra (Pobla de don Fadrique, Granada) ia l'Observatori de Calar Alto (Almeria), en col·laboració amb Cetursa, el grup Collados i l'empresa Azimuth respectivament.

"Aquestes estrelles fugaces podran aparèixer en qualsevol lloc del cel. Per la seva trajectòria semblen procedir d'un punt situat a la constel·lació de Perseu, i d'aquí prové el nom de les perseides", ha indicat Marcos Villaverde, membre de l'empresa Azimuth que coordina les activitats de divulgació a l'observatori de Calar Alt.

No obstant això, no es recomana observar directament cap a aquesta constel·lació, sinó a uns 40 graus de la mateixa (bones constel·lacions guia poden ser Taure, l'Óssa Menor o Andròmeda).

Per gaudir dels Perseids no cal utilitzar telescopis ni cap altre tipus d'instrument òptic. Només cal observar el cel des d'algun lloc el més fosc possible i lluny de la contaminació lumínica de les ciutats.