Les Falles de València ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat, reconeixement global amb el qual la Unesco vol protegir els singulars oficis tradicionals d'una de les festes més internacionals d'Espanya. El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni de la Unesco, reunit a Addis Abeba, va decidir finalment incloure les Falles en la seva llista de béns immaterials en considerar-les una expressió de «creativitat col·lectiva» que «salvaguarda les arts i els oficis tradicionals».
Cada any, entre el 14 i el 19 de març, els monuments fallers, creats a partir d'estructures internes de fusta recobertes per cartró o suro, inunden els carrers i places de les ciutats de la província de València, amb la seva màxima expressió a la capital, per convertir-les en museus d'art efímer. La Unesco va valorar el caràcter satíric dels «ninots», les figures satíriques que donen forma a les Falles i construeixen el seu missatge, propiciant «la comunicació i el diàleg entre els ciutadans».
Darrere d'aquests monuments, alguns d'ells de desenes de metres d'altura, s'amaga el treball artesanal diari dels artistes locals, un ofici que la Unesco considera com una «necessitat social» que ha de ser protegida i conservada. La tradicional festa culmina el 19 de març a la nit, quan el foc redueix aquestes escultures a cendres com a símbol de la purificació i renovació social per donar la benvinguda a la primavera. Segons la Unesco, les Falles, transmeses en el si de les famílies, reforcen la cohesió social i afavoreixen la creativitat col·lectiva de les comunitats. «Es basen en principis com la llibertat de participació i la igualtat», subratlla l'organisme, que les destaca com un exemple «d'igualtat de gènere». La resolució afegeix que aquesta festa ha permès preservar la llengua valenciana, especialment en el passat, quan va ser perseguida i fins i tot prohibida.
Rumba, merengue i cervesa
La rumba cubana i el merengue de la República Dominicana també van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco. La música llatinoamericana va ser una de les notes més sonores de la jornada de deliberacions del Comitè intergovernamental de la Unesco reunit a Addis Abeba, que també va acordar protegir la cultura de la cervesa belga, entre d'altres.
La música i els balls de la rumba cubana, amb arrels en el flamenc i les cultures africana i antillana són «una expressió d'autoestima i resistència» que reforça la identitat nacional, va valorar la Unesco. Sobre el merengue de la República Dominicana, el comitè valora que a més d'expressió identitària, «ocupa un paper destacat en nombrosos àmbits de la vida diària dels dominicans: l'educació, les reunions socials i amistoses i els esdeveniments festius».
Finalment, d'entre la llista publicada ahir per la Unesco, destaca la presència de la cervesa belga. L'organisme va acordar protegir aquesta tradició cultural alcohòlica, que involucra els que produeixen, gaudeixen i promouen la producció artesana d'aquesta beguda. La decició valora l'extrema diversitat de l'art cerveser a Bèlgica, així com «la intensitat amb la qual és consumida i integrada en la vida diària i festiva dels seus habitants».
