El professor de la Facultat de Belles arts de la Universitat de Barcelona (UB) Diego Marchante, que és transsexual, ha aconseguit que se l'anomeni segons el gènere amb què s'identifica, el masculí, en les comunicacions oficials de l'àmbit universitari, després de cinc anys d'esforços perquè el centre establís un protocol que permetés fer-ho.

«Fa cinc anys vaig demanar a la UB que canviés el meu nom de dona pel de Diego en les comunicacions oficials i la universitat em va negar aquesta possibilitat al·legant que abans era necessari que el canvi es reflectís en el Document Nacional d'Identitat», ha explicat Marchante. Malgrat la negativa, el professor recorda el «càlid suport» que va rebre de la Facultat de Belles Arts, en la qual treballa, que «em va facilitar canviar el nom a la porta del meu despatx i a la bústia».

En conèixer de l'existència d'alumnes en una situació semblant, Marchante va decidir recórrer a la Comissió d'Igualtat de la Facultat de Belles Arts. El cas va passar per diferents òrgans fins que el passat mes de setembre, el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar per unanimitat el procediment per al canvi de nom de persones transsexuals i transgènere de la comunitat universitària, així com per permetre l'ús de sobrenoms i àlies en les comunicacions que no tinguin implicacions legals. Aquesta mesura permet adaptar el nom al gènere amb el qual s'identifiquen les persones trans que ho desitgin en el carnet universitari, correu electrònic, campus virtual i llistat de classe. Des que es va aprovar el procediment el passat mes de setembre, nou alumnes de la Universitat de Barcelona han sol·licitat el canvi de nom i ser tractats en funció del seu gènere.

Aquest protocol compta amb un precedent que es va aprovar per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 2013. Tot i això, el ventall de persones que poden accedir al canvi de nom a la UB és «molt més ampli, ja que inclou a tot el col·lectiu trans», ha explicat Diego Marchante. El protocol de la UPC exigeix un certificat endocrinològic que demostri que la persona «porta dos anys de tractament hormonal» i un altre psiquiàtric, fet que pot resultar «patologitzant» per a les persones trans ja que es diagnostica la seva situació com a «trastorn mental», ha valorat el professor.

El professor de la UB ha recordat el cas d'Alan, el menor transsexual de 17 anys que es va suïcidar el 2015 víctima de l'assetjament escolar. «M'hagués agradat poder dir-li: quan arribis a la universitat trobaràs els referents que busques, podràs ser tu mateix, et valoraran per la teva intel·ligència i et cridaran pel teu nom», es lamenta Diego Marchante.