nEl Hierro és l'autèntic finisterre d'Espanya, un territori on l'aïllament marca els seus habitants des de fa segles, fins i tot des dels temps dels seus primers pobladors, l'ADN suggereix que descendeixen de la primera onada de berbers que es va aventurar a colonitzar Canàries.
Sis investigadors de les Universitats de La Laguna (ULL) i el País Basc (UPV) publiquen aquest mes a la revista Journal of Archaeological Science, un estudi genètic dels antics bimbaches, a partir de l'anàlisi de l'ADN de 61 de les 127 persones enterrades a la cova de Punta Azul, un jaciment del segle XII.
Les seves conclusions no només corroboren els llaços genètics que uneixen els aborígens canaris amb les poblacions berbers del nord d'Àfrica -fet que ja s'apunta en diversos estudis-, sinó que suggereixen que El Hierro es va poblar en temps antics d'una sola vegada, per un grup humà que probablement no va tornar a tenir contactes amb l'exterior gairebé fins a l'arribada dels primers conqueridors europeus.
El treball recorda que Canàries és l'únic arxipèlag de la Macaronèsia (regió que inclou a Madeira, Açores i Cap Verd) que va ser habitat abans de l'arribada dels colons europeus, en temps que es remunten a mitjan primer mil·lenni abans de Crist al cas de Tenerife (època a la qual pertany la datació de carboni 14 més antiga) i al segle I de l'era moderna per a la resta d'illes.
