n L'erupció d'El Hierro va transformar el mar de Las Calmas en una taca verdosa i pestilent de desenes de quilòmetres de longitud divisable sense problemes des de l'espai, tot un núvol submarí de sofre al qual ara acaben de posar-li dimensions: tres milions de tones. La revista Earth and Planetary Science Letters publica l'últim dels estudis que ha generat la primera erupció submarina que la vulcanologia ha tingut l'oportunitat de seguir en directe, vigilada minut a minut, en tota la història d'aquesta ciència: el naixement del volcà Tagoro.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia, la Universitat de Las Palmas de Gran Canària i l'Agència Nacional dels Oceans i l'Atmosfera dels Estats Units (NOAA) van donar a conèixer el passat mes de maig que l'erupció d'El Hierro havia provocat enormes emissions submarines de diòxid de carboni (CO2), que van arribar a elevar més d'un 20 per cent l'acidesa de les aigües més pròximes al volcà. Els càlculs que manejaven aquestes tres institucions apuntaven que la mil·lèsima part del CO2 expulsat per tots els volcans de la Terra aquell any procedia de l'erupció que va començar el 10 d'octubre de 2011 a unes poques milles al sud de La Restinga.

Quatre investigadors de les universitats de la Ciutat de Nova York (CUNY), McGill de Mont-real (Canadà) i Bremen (Alemanya) i de la Institució Oceanogràfica de Woods Hole (EUA) han afinat encara més aquestes xifres, amb una anàlisi dels gasos que contenia el tipus de lava expulsada pel volcà d'El Hierro que els permet afirmar que Tagoro va emetre entre 1,3 i 2,1 milions de tones de CO2 i entre 1,8 i 2,9 milions de tones de compostos de sofre.

Aquest últim element va ser clau en la confirmació de l'erupció en els seus primers moments. Quan encara hi havia experts que posaven en dubte que allò que detectaven els sismògrafs en els fons marins d'El Hierro fos el naixement d'un volcà, l'aparició de dues taques verdes l'11 d'octubre va tancar qualsevol debat. Aquest fenomen va proporcionar la imatge per la qual es recordarà durant anys al volcà d'El Hierro: la gegantina taca verda que durant mesos es va estendre per l'Atlàntic i que van retratar diversos satèl·lits de la NASA, agència que va escollir una d'aquestes instantànies com imatge de l'any 2012 (captada el 10 de febrer pel EO-1).

El vulcanòleg de l'Escola de Ciències Ambientals i de la Terra de la CUNY Marc-Antoine Longpré i els altres tres signants del treball subratllen que les xifres que ofereixen sobre emanacions de gasos s'han de prendre com a «mínimes», sobretot en el cas del CO2. L'equip estima que el CO2 emès pel Tagoro equival a entre l'1 i el 7 per cent de tot el que expulsen als oceans les illes volcàniques i les serralades submarines, i que el volum de sulfurs que va alliberar ronda l'1 o el 2% de les emissions anuals.