Les impressores 3D ja han començat a imprimir menjar, fins i tot menús sense gluten i amb un control exhaustiu dels ingredients, per això aviat tindran un lloc a les cuines, entre la cafetera i la torradora. Així ho augura el nutricionista Àlex Vidal, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que destaca que aquesta nova tecnologia, a més d'utilitzar-se per imprimir peces en el sector industrial, fabricar pròtesis per a la medicina o elaborar les figures més diverses de decoració, també estan entrant a la cuina.

Segons Vidal, de moment les impressores 3D han entrat a les cuines de grans restaurants i serveis de menjar, però en un futur pròxim aspiren a convertir-se en un electrodomèstic més amb fins gastronòmics. «Amb aquesta nova eina pots dissenyar elements, volums i textures per fer una volta més a les diferents propostes i els plats que fan grans restauradors», assegura Vidal.

En un estudi realitzat a l'octubre, la consultora Gartner augurava que el 2016 es vendrien més de 455.000 unitats d'impressores 3D, una xifra que amb vista al 2020 s'incrementarà, segons els càlculs de la consultora, fins a excedir els 6,7 milions d'unitats. Tot i que encara no estan implantades entre el consumidor final, Vidal veu avantatges en el cas d'al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. «Quan hi hagi alguna cosa que s'hagi de controlar molt, com pot ser una al·lèrgia alimentària o una intolerància al gluten, pot ser útil. Pot ajudar a esquivar algun nutrient», afirma el nutricionista. Diverses empreses s'han interessat per la impressió 3D de menjar. Una és Natural Machines, empresa emergent amb seu a Barcelona que comercialitza la Foodini, una màquina que funciona amb càpsules i imprimeix una gran varietat d'aliments, tant dolços com salats.Segons el nutricionista, la impressora 3D es diferencia d'un robot de cuina en què «pots treballar amb molt detall i utilitzar ingredients aïllats. Pot ser útil per fer coses que, amb altres eines, no podries aconseguir». La majoria d'impressores 3D de menjar funcionen de manera similar a una mànega de pastisseria: van afegint capes i capes de menjar i és habitual que s'utilitzin amb ingredients cremosos i no durs, com xocolata, crema de formatge, pasta, gelat, melmelada, mostassa o crema de cacauet.

No obstant això, encara no es pot imprimir amb tota mena d'ingredients. «Aquest és un repte que té encara la indústria, juntament amb la introducció de la cocció, ja que la majoria de màquines no couen i es necessita acabar el plat al forn, a la paella o a l'olla», indica Vidal. Per imprimir una pizza o un pastís, cal proveir la màquina de la primera matèria, programar-la i esperar que prepari el plat, un procés que pot trigar des de només cinc minuts fins a vint o trenta, depenent de la recepta i la dificultat.