Manuela Fernández Pérez, coneguda artísticament fins a finals dels anys 70 com la vedet Manolita Chen, ha mort als 89 anys a la residència d'ancians de la localitat d'Espartinas (Sevilla), on vivia retirada de tota activitat artística. Fonts de la residència han confirmat que l'exvedet va morir diumenge passat per causes naturals.

Nascuda a Madrid l'11 d'abril de 1927, va començar a formar-se com artista als 12 anys, a l'escola Conservatorio de Laura de San Telmo, treballant per primera vegada en el ballet Les Charivaris del Teatre Circo Price. El 1944 es va casar amb l'empresari xinès Chen Tse-Ping, de qui va adoptar el seu cognom artístic, i tots dos van posar en marxa el 1950 el teatre que els va fer famosos a tot Espanya.

La seva activitat artística es va perllongar fins a finals dels anys 70, quan li va ser diagnosticat un tumor d'oïda que li va produir una paràlisi facial, encara que el teatre va seguir funcionant fins al 1986. El seu marit va morir a Sevilla als 94 anys, i en aquesta ciutat va decidir establir-se la seva vídua, que va passar els seus últims anys de vida en una residència situada en una localitat de l'àrea metropolitana de la capital andalusa. Empremta a Girona.La companyia Teatro Chino va visitar la ciutat de Girona en diverses ocasions. Del 30 de març al 6 d'abril del 1975, la vedet va encapçalar la seva companyia per presentar un espectacle de varietats, en el marc d'una gira per Catalunya. Situats al costat del Pavelló d'Esports l'espectacle que es presentava incloïa també la presència del Ballet Hong-Kong i una cinquantena d'artistes internacionals i de varietats, tal com resava la publicitat que durant aquells dies es publicava a les pàgines de Los Sitios.

El Teatro Chino de Manolita Chen també va visitar la ciutat de Girona a principis de febrer del 1976, tot presentant les Galas Orientales 76. Tres anys més tard, el 1979, la companyia va visitar Girona amb motiu de les fires i festes de Sant Narcís. Amb la vedet Raquel Miranda, substituint a Manolita Chen, i els còmics Toni Garsan, Pakin i Nikol, la companyia es va establir en una carpa situada a La Devesa entre el 27 d'octubre i el 4 de novembre.

Una autèntica visionària. Segons el biògraf de Manolita Chen, Juan José Montijano, l'artista va tenir una gran importància durant tota la seva carrera. Va ser una visionària, que estudiava al seu públic», per donar-li sempre el que volia en el moment de l'actuació. Montijano, doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Granada, ha assegurat a Efe que «des del meu punt de vista i seguint les directrius dels intel·lectuals del moment, els que tant l'admiraven com Umbral o Vázquez Montalbán, va ser la reina del teatre portàtil a Espanya, i dins de les manifestacions parateatrals el mateix que Célia Gámez en els teatres de cara, la indiscutible reina d'un gènere frívol i despreocupat, triomfadora indiscutible durant més de mig segle».

«La importància manifesta de Manolita és indiscutible dins el teatre espanyol del passat segle perquè, sent dona, reunia o va saber reunir en la seva personalitat diferents facetes, ja que va ser empresària, coreògrafa, compositora, directora o contractava als artistes al costat del seu marit, Chen Tse-Ping, i va saber dotar d'art, magnetisme, picardia i simpatia un gènere com el de les varietats totalment anquilosat». «Mentre que a Espanya triomfaven vedets com Celia Gámez, Queta Claver, Virginia de Matos o Tania Doris, Manolita va saber, va poder i va voler portar el teatre a totes aquelles localitats espanyoles on les grans companyies no podien accedir o bé el públic no podia desplaçar-se a veure-les a les grans capitals de província, d'aquí que la seva tasca sigui comparable amb la dels clàssics còmics auris, portant l'art escènic per tota l'orografia nacional».