a ho hem comentat, però insistirem, per dir que moltes de les tradicions populars dels nostres pobles i ciutats venen completades per audicions de sardanes. Ens referim a festes majors, aplecs d'ermita, festes de la vellesa i un llarg etcètera. És perquè la nostra dansa, cal remarcar que especialment a les nostres comarques, forma part intrínseca de la vida quotidiana i és un element més de les jornades festives. Què bonic i joiós és contemplar en un prat al redós d'alguna petita esglesiola, a vegades romànica, com, amb seny i sense rauxa, homes i dones es donen les mans ballant sardanes.
El Pelegrí de Tossa
Un any més es complirà el «vot» dels avantpassats. El Pelegrí de Tossa acompanyat d'una gran multitud de fidels recorrerà, avui, els 40 quilometres que separen Tossa de Mar de Santa Coloma de Farners. Fa més de 500 anys es declarà una gran epidèmia a Tossa, es demanà la intervenció de Sant Sebastià i la malura s'esvaí i els tossencs prometeren fer cada any aquesta peregrinació que s'ha complert sempre. Una curiositat: el pare pelegrí no pot entrar a Santa Coloma fins que sigui fosc.
El dia, 20, festa de Sant Sebastià, a les 7 del matí, a Tossa, se celebra la missa i s'hi presenta el que serà pare Pelegrí, que mai ningú sap qui és fins aquest moment. Acabada la cerimònia religiosa s'enceta el camí fins a Santa Coloma, amb total respecte i resant el rosari. Els colomencs els esperen bo i ballant sardanes a l'entrada del poble, al costat de l'ermita dedicada al Sant; es fan les ofrenes corresponents i es dorm a la capital de la Selva, i de bon matí del dia 22 es retorna a Tossa, ara ja amb alegria, càntics, gatzara... Un cop arribats a Tossa, a la capelleta de la Mare de Déu dels Socors, es desenvolupa el cerimonial, comentant que ja s'ha complert el «vot» i segueix una processó que recorre per les muralles. Joan Alavedra ho descriu així: «M'ho havien dit moltes vegades, però cal veure-ho. Cal trobar-se entre aquella gentada silenciosa. Tot té una dignitat i una grandesa antiga».
La processó acaba a l'església parroquial i ha estat acompanyada al so d'una cobla que aquest any serà la Flama de Farners.
Aplec de Sant Fruitós
a Sant Ferriol
El veïnat d'Ossinyà era un petit nucli de població, actualment deshabitat, situat a llevant del municipi de Sant Ferriol. El temple, dedicat a Sant Fruitós i que anys enrere es trobava totalment en ruïnes, ha estat rehabilitat en els darrers temps.
Està solitari enmig de la boscúria i, llevat de caçadors i boletaires, és ben poc visitat en el decurs de l'any, però el dia del seu Aplec, gent de la rodalia, de Sant Ferriol, de Besalú, de les cases de la Miana i altres indrets propers hi fan cap, s'obre la capella i se celebra la missa, amb la participació de la coral de Besalú que dirigeix Narcís Lagares. Finida la funció religiosa i al costat mateix es ballen les sardanes, amb la cobla La Principal de Porqueres, mentre s'ofereix esmorzar, pa i embotits amb bon vi a tots els assistents.
Aquest aplec tindrà lloc demà, dissabte.
Aplec de Sant Sebastià
a Serinyà
Serinyà manté dins l'aplec l'antiga tradició d'encantar les ofrenes que fan els veïns del poble. Ja és tot un clàssic la imatge de l'Era Mananda plena de gent disposada a fer la seva oferta pels productes locals que es van encantant. A banda de conservar una tradició antiga, l'encantament serveix per acabar finançant les actuacions que es duen a terme a l'ermita.
Diumenge al matí se celebra aquest aplec amb sardanes per la cobla La Principal de Porqueres.
Aplec de Sant Sebastià
a Selva de mar
Selva de Mar és un poblet de l'Empordà que està situat sota el monestir de Sant Pere de Rodes i, avui divendres, viu l'Aplec a l'ermita local dedicada a Sant Sebastià. Hi haurà sardanes al matí i a la tarda amb la cobla Ciutat de Girona.
Aplec de sant Sebastià
a Cadaqués
Avui, dia de Sant Sebastià, Cadaqués celebra una de les seves tradicions. Amb dues hores de camí, des del centre de la població la gent de Cadaqués es dirigeix a l'ermita de Sant Sebastià, al mig de la muntanya de Pení. Hi ha missa, sardanes, la gent menja al redós de l'esglesiola i, abans de dinar, els propietaris del lloc obsequien els assistents amb salsitxes, pa i vi, mentre sonen les sardanes. A la tarda es fan les anomenades «Patacades» de la mà d'en Dionís.
Retornats al poble, hi ha una altra audició de sardanes. La part musical és a cura de la cobla La Vila de la Jonquera.
Jordi Riera, de la cobla
Genisenca, guanyador
de la Beca Josep Maria
Bernat
El guanyador de la Beca Josep Maria Bernat d'enguany ha estat Jordi Riera i Ausió, trombonista, i s'ha concedit un accèssit a Manel Juste i Delgado, també intèrpret de trombó i fiscorn, després de la Final celebrada aquest passat dissabte, 3 de desembre, a l'Escola de Música de Bellpuig. Jordi Riera té 16 anys i és de Roda Ter. Té experiència com a intèrpret titular amb la cobla Genisenca des de fa un any i mig i ha participat en el projecte La Cobla del Futur.
