eia temps que els termòmetres no ens havien arronsat com aquesta setmana. Els termòmetres i la tramuntana, que no renuncia a res en el programa del clima. Cinc sota zero, amb sensació de 10 sota zero a causa del nostre vent del nord. Un vent fred, agut i potent que ens arronsa, ens empetiteix, ens encongeix, ens despulla la ment. I l'home busca el recés. És el que m'ha passat aquesta setmana. El tema era: «La conversió ecològica, una exigència de la fe».

La lectura de l'Encíclica del Papa Francesc m'havia obert horitzons. El mateix títol del document era d'una gran novetat: Carta encíclica sobre la cura de la casa de tots. Una «Casa». Una immensa i meravellosa estructura on tot ésser humà ha de viure i conviure. Convivència i bellesa i amor.

La Teologia arriba fins a l'aixeta de l'aigua i del gas, i la noció de bé comú es barreja, com l'oli en una amanida, amb els problemes de cada dia. Els oficis dels ponents ja fan sentir la novetat de la reflexió: un professor de filosofia de la ciència -Miquel Ramón-; Josep Maria Mallarach, un consultor ambiental, expert en àrees protegides, per cert, d'Olot ; Emili Chuvieco, catedràtic d'ètica ambiental, Joan Costa, enginyer informàtic i rector de Betlem, a Barcelona, un monjo del Císter, de Poblet, Lluis Torcal, que a més de monjo és físic i doctor en filosofia i procurador general de l'Ordre del Císter, i Silvia Albareda, biòloga, doctora en Teologia (UIC). Emilio Chuvieco, va presentar un petit llibre sobre «la conversió ecològica de les parròquies catòliques». Però també podia ser d'un col·legi, d'una residència geriàtrica o d'una fàbrica d'embotits. Un món nou s'estrena. Amb una llum pròpia enlluernadora. Un aspecte d'humanisme fins ara poc difós (Castelldaura, Jornades de Qüestions Pastorals). L'Esperit està sobre zero.