La probabilitat que un asteroide de grans dimensions impacti sobre la Terra i provoqui conseqüències devastadores és estadísticament petita però no és ciència ficció, és un perill real que els científics intenten evitar de l'única manera possible: buscant el punt feble d'aquestes roques espacials. En aquest sentit, un equip internacional de científics, dirigit per investigadors de l'Institut de Ciències de l'Espai (IEEC), va publicar ahir un estudi en el qual explica que la duresa, l'elasticitat i la resistència d'un asteroide són aspectes «determinants» que cal estudiar abans de posar en marxa una missió i llançar un projectil cinètic (no explosiu ni nuclear) per desviar l'òrbita d'un asteroide perillós.
I és que, a dia d'avui, hi ha més de 15.500 objectes que creuen l'òrbita terrestre, d'ells, uns 1.500 estan qualificats de «potencialment perillosos» i tenen un diàmetre d'entre 100 i 150 metres, va detallar l'investigador del CSIC a l'IEEC i coautor del treball, Josep Maria Trillo, en una roda de premsa en què va donar a conèixer els resultats de la investigació.
El treball, publicat a la revista The Astrophysical Journal, basa les seves conclusions en l'estudi del meteorit Chelyabinsk, d'uns divuit metres de diàmetre i unes 11.000 tones de massa que va explotar sobre Rússia el 15 de febrer de 2013 i que es va fragmentar en milers de trossos. Molts dels trossos es van desintegrar en travessar l'atmosfera terrestre però més d'un miler (amb una massa superior a una tona) van arribar a terra a velocitats supersòniques causant centenars de ferits i grans danys materials. No obstant això, d'aquest asteroide, «es va aconseguir recuperar molt material que a més estava en molt bones condicions», va explicar el coautor del treball Carles Moyano, l'IEEC.
Origen primitiu
Chelyabinsk és una condrita ordinària, un tipus d'asteroides formats fa uns 4.452.000 d'anys en el primitiu Sistema Solar i que, des de llavors, han sofert gran quantitat col·lisions abans d'arribar a la Terra, pel que els seus minerals i components apareixen molt danyats però són de gran consistència. «Per les seves característiques pròpies, aquest asteroide és un exemple dels materials que aguaiten la vida a la Terra», va advertir Trillo.
«Estudiar la seva composició química i mineralògica ens permet conèixer detalls fonamentals dels processos de compactació per col·lisions que han patit els asteroides propers a la Terra. Per això, els resultats d'aquest treball són molt rellevants per a una possible missió» contra un asteroide. Per estudiar els trossos d'aquesta roca, els científics van usar un nanoindentador, «un instrument que utilitza petites agulles per fer puncions minúscules en el meteorit. Segons la resposta de la roca i de l'agulla, vam aconseguir informació sobre la duresa i l'elasticitat de la roca», va precisar Moyano.
