El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat del conseller de Cultura, Santi Vila, van encapçalar ahir l'acte institucional d'obertura de l'Any Bertrana.

El tret de sortida de les activitats commemoratives del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i del 125è del de la seva filla, Aurora Bertrana, es va celebrar al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, amb lectures de textos dels autors a càrrec de Joan Massotkleiner i Cristina Cervià, i amb una escenificació literària-musical.

El comissari de l'Any Bertrana, Oriol Ponsatí, va glossar les figures dels dos escriptors, i Puigdemont les va destacar com un referent de la llengua catalana, tot recordant la «gènesi» de resistencialisme lingüístic del gironí Premi Prudenci Bertrana.

Massotkleiner va llegir el conte de l'escriptor Croquis d'estiu i un fragment de Josafat, i Cristina Cervià va fer la lectura de textos seleccionats de la filla de l'autor. La vetllada va incloure l'escenificació literària-musical d'un fragment de les Memòries d'Aurora Bertrana, a càrrec cel trio musical Anna Farriol, Mireia Vila i Nora Girbau.

Ponsatí-Murlà va descriure les trajectòries personals divergents de pare i filla, l'ànim viatger de l'una i l'arrelament de l'altra, el reconeixement popular d'ell i l'ostracisme d'ella. I es va referir a «l'imaginari literari» de tots, que va ser «molt diferent»: el pare, circumscrit al món local, a les darreries del segle XIX i el tombant de segle; la filla, narradora de mons diversos, a vegades llunyans, com Oceania, on va viatjar entrat el segle XX.

Puigdemont es va referir a l'origen del premi literari gironí que du el nom de Bertrana, instaurat com a mostra de rebuig i com a resposta al premi literari Inmortal Gerona, creat per l'ajuntament en època franquista, i que «deliberadament excloïa la llengua catalana».

De la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, va remarcar que la commemoració servirà per recordar l'obra de l'escriptor (i de la seva filla), però també per pensar en una persona «molt lliure» i «un punt insolent que es va estimar la vida, malgrat que aquesta no sempre el va tractar bé».