Ens acostem al diumenge de Rams, Setmana Santa i Pasqua. L'Evangeli que aquest diumenge proclamem a totes les misses és la narració de la resurrecció de Llàtzer de Betània, l'amic de Jesús, a casa del qual aquest era molt ben acollit.

La notícia i el fet de la mort ens mostra els sentiments de les germanes de Llàtzer, l'afirmació de Jesús que és la resurrecció i la vida, la seva reacció davant la tomba del difunt, el fet de la resurrecció d'aquest com a retorn a la vida humana, l'admiració i interrogants de la gent.

La narració m'ha recordat molts moments en els quals he viscut la mort de persones estimades, he acompanyat els familiars, he escoltat les queixes a Déu per la mort, però alhora he experimentat que la confiança en la presència i acció de Jesucrist ofereix pau, serenor i, sobretot, esperança que la mort no serà la darrera paraula.

Alguns pensaments trets de la narració evangèlica i la nostra experiència.

Quan Jesús arriba al poble, a Betània, després d'un dies de la mort de l'amic, una de les dues germanes de Llàtzer li diu: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s'hauria mort».

Sembla que Jesús sempre sigui lluny quan el necessitem. Sembla que el seu calendari no coincideixi amb el nostre. Sembla que Jesús sigui el culpable de la mort de Llàtzer. Sovint també tenim la temptació de culpar Déu de la mort: si Déu existís no permetria el dolor i el sofriment.

Alguns es pregunten com seguir creient després d'haver passat per una situació molt dolorosa, sense que aparentment Déu no hagi fet res.

La resposta de Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida, ho creus? Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi no moriran mai més».

Tanmateix, en arribar al sepulcre de l'amic, Jesús es rebel·la interiorment, s'afligeix, es revolta davant la mort. Quan la germana li recorda que ja tot és impossible, perquè fa quatre dies que Llàtzer ha mort, Jesús li repeteix que si creu veurà la glòria de Déu.

Creure és per ara, i veure la glòria és per al futur. Nosaltres voldríem invertir la situació: primer veure la glòria de Déu i després creure. Ara bé, Jesús, que és la resurrecció i la vida [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).