Els nadons britànics, canadencs, italians i holandesos són, durant els tres primers mesos, els que més ploren, mentre que els pares danesos, alemanys i japonesos són els que menys han d'enfrontar-se als plors de seus petits, segons un informe de la Universitat de Warwick (Regne Unit). Els petits ploren una mitjana de dues hores diàries durant les seves dues primeres setmanes de vida, arriben al màxim a les sis setmanes, quan ploren dues hores i quinze minuts al dia, per finalment reduir-se a només una hora i deu minuts quan el nadó compleix les dotze setmanes.
Aquests són alguns resultats del primer gràfic universal sobre la quantitat normal del plor dels nadons durant els seus tres primers mesos de vida en els països industrialitzats, publicat per Journal of Pediatrics. Psicòlegs de la Universitat de Warkick van realitzar una metaanàlisi (que contrasta i combina els resultats de diversos estudis) per calcular el temps mitjà que els nadons es queixen i ploren al llarg del dia en les diferents cultures.
L'equip, dirigit pel professor Dieter Wolke del departament de Psicologia de la Universitat de Medicina va analitzar dades procedents de 8.700 nens, segons un comunicat. L'estudi indica que hi ha nadons que ploren només 30 minuts diaris i d'altres que són capaços de queixar-se i plorar fins a cinc hores, indica la nota.
Els psicòlegs es van fixar en els anomenats còlics del lactant, els criteris del qual va definir en els anys cinquanta el doctor Morris Wessel i que es produeixen quan el nadó plora durant més de tres hores diàries, almenys durant tres dies a la setmana, durant tres setmanes.
Segons l'informe, els nadons que pateixen els nivells més alts de còlics són els britànics (el 28% dels petits d'una a dues setmanes de vida); canadencs (34,1% de tres a quatre setmanes d'edat) i italians (20,9% de vuit a 9 setmanes d'edat). Per contra, les taxes més baixes de còlics es van registrar entre els danesos (5,5% entre tres i quatre setmanes) i els alemanys (6,7% entre les tres i quatre setmanes).
Noves directrius per als pares
La cura dels nens i les unitats familiars s'ha transformat molt al llarg de l'últim mig segle en les diferents cultures, per això són necessàries noves directrius per als pares i professionals de salut que ajudin a avaluar els nivells de plor normals i excessius de els nadons. Els nadons «són molt diferent tenint en compte quant ploren durant les seves primeres setmanes de vida -hi ha variacions importants que es consideren normals-», va indicar Wolke. Per això cal aprendre més analitzant les cultures en què els nens ploren menys per descobrir si pot ser degut a algun factor com la criança o altres motius relacionats amb l'embaràs o la genètica.
El nou gràfic del plor «ajudarà els professionals sanitaris a tranquil·litzar els pares sobre si el plor dels seus nadons està dins del normal durant els seus tres primers mesos o si és excessiu i pot necessitar una avaluació o suport extra per als progenitors», va considerar l'expert.
