La consciència nacional i la voluntat d'autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s'ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l'Estat espanyol, el qual, per innegables raons d'història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s'ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d'una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d'una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d'expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l'actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d'un referèndum a Catalunya acordat amb l'Estat. Si aquesta possibilitat no s'ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d'Espanya. El dret, atès que és susceptible d'interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem el Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum entenem el referèndum com una eina privilegiada d'aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l'adopció final d'acords eficaços.

Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l'Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l'acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d'un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l'articulació d'aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l'Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s'expressa amb el vot.

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

aplec de breda

El proper diumenge, dia 9, se celebra l'Aplec de Breda, que arriba a la seva 4oa edició, una bona quantitat d'anys en els quals la Colla Sardanista ha estat organitzant l'Aplec amb encert i constància. Les ballades seran a l'aparcament del Centre Bredenc, amb l'actuació de les cobles La Principal de la Bisbal, Jovenívola de Sabadell, Bisbal Jove i Vila d'Olesa, en sessions de matí i tarda. En la ballada de la tarda s'estrenarà la sardana que ha compost Josep Cassú i Serra, dedicada a aquesta efemèride.

L'alcade, Didac Manresa i Molina, ha dit:

La Colla Sardanista de Breda ha demostrat, demostra i demostrarà de ben segur en els propers temps un enorme compromís tant amb el món de la sardana com amb la vila; arribar a quaranta edicions de qualsevol esdeveniment mai és una tasca senzilla. Tal com hem dit, cal esforç, determinació i empenta, però la il·lusió pel que es fa és cabdal. I aquí és on vull anar a petar: agrair des d'aquestes línies la ingent tasca de la Colla Sardanista de Breda que els ha permès arribar amb més força i ganes que mai a aquestes quaranta edicions. Agrair-los els esforços, el compromís i la il·lusió que traspuen a cada una de les seves accions.

A més, cal destacar l'escrit de Jordi Galllego, president de l'Agrupació d'aplecs de les comarques gironines, i els comentaris de Sebastià López referents als dos músics de la Principal que enguany deixen la cobla: el trompeta Joan Ramon Prats i el contrabaixista Joan Xandrich. El programa, també, reprodueix algunes de les portades d'Aplecs anteriors.

el ram, a olot i tossa

De les moltes festes, la majoria de caire religiós, que se celebren a Catalunya, una de les més reeixides és la diada del Ram. Tradicionalment s'estrenen els vestits de la nova temporada primavera-estiu, car en escaure's en plena primavera dona peu a aquest abillament, i junt amb els rams de llorer, palmes i palmons que es porten a beneir, i els tortells que els padrins regalen a llurs fillols, constitueixen una jornada festiva i alegroia. Com en d'altres ocasions la sardana, en alguns llocs, també hi és present. Així a Tossa de Mar, fan una processó des de les muralles fins a l'església, amb la participació de la cobla La Flama de Farners, que finida la comitiva oferirà unes sardanes. També la Ciutat d'Olot tocarà una balada al firal (passeig d'en Blay) a les 12 del migdia. És bo que com a celebració no hi manquin les sardanes, complementen i festegen la jornada.

aplec del pa i l'empenta

a sils

Si diumenge passat era Vallgorgina que celebrava l'Aplec del pa i l'empenta, avui divendres, tal i com esmentàrem, es fa a Sils, a la sortida de la missa, i amb el repartiment dels pans i sardanes amb la cobla La Flama de Farners. La setmana passada comentàrem la tradició d'aquesta població sobre aquest aplec, però l'hem de fer extensiva a molts altres llocs, això sí, sembla que sense empentes.

Joan Amades en el seu Costumari Català, ens diu que el: «El quart diumenge de Quaresma, era conegut com 'El diumenge del pa' i es donaven panets als assistents a la missa, en record del miracle que féu Jesús d'alimentar una multitud que el seguia, comptant només amb cinc pans i dos peixos».

Revesses

S'ha començat la 6a edició d'un projecte formatiu a través de les noves tecnologies per explicar què són i com es resolen les sardanes revesses. L'objectiu també és arribar a nous públics que s'hi interessin i, així, consolidar i expandir aquesta peculiar modalitat sardanista. Però també serveix per a aquells que ja en saben, que poden perfeccionar la seva tècnica.

El curs se segueix a través d'internet durant 8 o 9 mesos, amb descans als mesos de juliol i agost. Cada setmana s'hi presenta una revessa o repte musical que els participants han de resoldre. Després, un vídeo tutorial dona la solució i explica el procediment.