quest diumenge anem a les esglésies amb palmes, palmons, rams de llorer, d'olivera. Primer ens trobem a la plaça o a fora del temple. Hi som molts: infants, joves, pares i mares, avis... els mossens, el bisbe. Per què? Perquè és Diumenge de Rams.

En aquest diumenge volem recordar que Jesús, l'home que més ha estimat a tothom i ens estima -sobretot als nens, nenes, malalts, pobres, però a tots...- va entrar en aquella ciutat de Jerusalem aclamat per la gent. El poble estimava Jesús i aquell dia li ho varen demostrar, dient-li, amb rams a les mans, que el rebien com a enviat de Déu. Per això cridaven: «Beneït el qui ve en nom del Senyor».

Després entrarem a l'Església i celebrarem la Missa, en la qual no només recordem, sinó que de veritat Jesús serà entre nosaltres de la manera que Ell ha volgut. En aquesta Missa escoltarem un evangeli llarg, una Bona Notícia, dels darrers dies de Jesús, la seva passió i mort. Tanmateix, no només hem vingut a recordar aquell dia, sinó que nosaltres, després de 2.000 anys, avui també reconeixem Jesús, el Fill de Déu, el qui per assegurar i mostrar que ens estima i que vol la nostra salvació va viure, va morir i ressuscità.

-Celebrem aquest Diumenge de Rams per donar-li gràcies perquè comencem aquesta setmana, Setmana Santa, en la qual celebrarem que Ell ens ha estimat tant que ha donat la vida a la creu i que vencent la mort va ressuscitar.

-Visquem aquest diumenge tot demanant-li que també vulgui entrar en el nostre cor, en la nostra família, en les nostres escoles, als nostres hospitals, a les residències de gent gran... que passi pels nostres carrers.

-Diguem-li que necessitem que entri també a les nostres vides de nens i nenes, de joves, de pares i mares de família i avis, d'institucions... perquè ens ofereixi estimació, perdó, pau, fortalesa, esperança, vida...

-Fem un compromís de deixar-lo entrar a les nostres vides, no només una estona els diumenges, o quan ens trobem malament o tenim necessitats, sinó sempre, cada dia.

-Preguem-li: «Entreu a casa nostra, Senyor Jesús». I com que no n'hi ha prou de dir-ho amb les paraules, ho fem amb els rams, les palmes, cantant «Beneït el qui ve en nom del Senyor». Per això no ens deixis mai, queda't amb nosaltres... (extret del Full Parroquial).