L'habilitat d'apropiar-se i assegurar-se la collita de cereals i gra de les societats i les seves institucions polítiques va determinar la complexitat de les jerarquies socials durant el Neolític, segons un estudi de la UPF que contradiu que la revolució social neolítica es degués a la productivitat. Segons una investigació dirigida pel professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona Luigi Pascali, van ser els cereals els que fa 12.000 anys van provocar que en algunes regions del món es desenvolupessin complexes jerarquies socials que van conduir a la creació de ciutats-estat i a les grans civilitzacions de l'antiguitat.

La majoria de teories existents fins ara argumenten que els avenços socials van ser el resultat de la productivitat de la terra i de l'excedent alimentari. Per contra, la investigació conduïda per Pascali, proposa que el desenvolupament va ser impulsat per l'habilitat de les elits emergents d'apropiar-se i assegurar-se les collites de gra i cereals. Pascali, amb Joram Mayshar, de la Universitat Hebrea de Jerusalem; Omer Moav, de la Universitat de Warwick, i Zvika Neeman de la Universitat de Tel Aviv, han plasmat les seves troballes en un article científic titulat «Cereals, Appropriability and Hierarchy» (Cereals, apropiabilitat i jerarquia).

Els resultats de la investigació mostren que les regions més fèrtils del món no van crear necessàriament societats més complexes, i que el factor crucial va ser el tipus de menjar elegit com a cultiu principal: cereals i gra versus arrels i tubercles. Mentre arrels i tubercles són susceptibles a la putrefacció i no es conserven bé per llargs períodes de temps, les evidències de l'estudi indiquen que «la durabilitat del gra dels cultius de cereals i la seva facilitat d'emmagatzematge els feia molt adequats per al transport i l'ús d'una elit distant».