La monja benedictina Teresa Forcades (Barcelona, 1966) reflexiona en el seu nou llibre sobre la situació actual de l'Església catòlica, els reptes que té per davant el papa Francesc i, sobretot, el paper que hi juguen els moviments de base. En aquest sentit, Els reptes del papa Francesc (Viena Edicions) aborda la necessitat d'una renovació eclesial i posa l'accent en el que l'autora considera «incoherències greus», com ara «la connivència amb el poder, la misogínia estructural i el clericalisme». En aquest sentit, la monja assenyala que són característiques «frontalment contràries a l'Evangeli».

Forcades considera que l'elecció de Jorge Mario Bergoglio com a Francesc, l'any 2013, va obrir un període de «grans expectatives» per a l'Església, tot i que s'ha revelat que el procés no ha estat tan ràpid com alguns esperaven. Tot i això, la monja assenyala que la renovació de l'Església, «com la de la societat, sempre s'ha iniciat per sota», de manera que avui en dia hi ha molts moviments que busquen resposta en l'Església catòlica a qüestions com el celibat dels capellans, la contracepció i l'avortament, l'ordenació de les dones, l'actitud de l'Església vers els catòlics divorciats, el seu posicionament respecte als homosexuals o l'actitud de la institució envers les víctimes de casos de pederàstia succeïts en escoles religioses.

Entre les principals expectatives obertes per Francesc, Forcades assenyala la renovació de la Cúria per acabar amb la corrupció i l'especulació financera dins del Vaticà; la qüestió ecològica, tractada a l'encíclica Laudato Si; i la inclusió eclesial dels catòlics divorciats i torants a casar i les parelles homosexuals, temes recollits en l'exhortació Amoris Laetitia i que, segons Forcades, encara no s'han materialitzat.

Per poder culminar aquests reptes, tanmateix, l'autora sosté que Francesc no pot treballar sol, sinó que ha de comptar amb l'ajuda dels cristians de base. Per això, al llarg del volum analitza alguns d'aquests grups de base i la tasca que realitzen. En aquest sentit, tracta aspectes com el moviment de les religioses als Estats Units, l'avortament (tot defensant la despenalització de l'avortament abans de les 14 setmanes i en qualsevol moment de l'embaràs si comporta un perill per a la salut de la mare), el paper de la dona dins l'Església, el moviment dels capellans casats, la situació dels divorciats catòlics i els moviments cristians de gais i lesbianes, entre d'altres qüestions. Finalment, també aborda els moviments que s'oposen a aquestes reformes.