Els mitjans de comunicació demanen una regulació clara sobre l'ús que poden donar a les fotografies difoses a través de xarxes socials, un mateix criteri per mesurar per als suports tradicionals i internet, i que prevalgui el dret a la informació. Aquestes són algunes de les reflexions que prestigiosos juristes i representants dels mitjans van fer ahir en una jornada sobre «El conflicte entre el dret a la informació i altres drets fonamentals», organitzada per Wolters Kluwer i Prensa Ibérica a la Univesitat Camilo José Cela de Madrid.

En la presentació de la jornada, la presidenta de Wolters Kluwer España, Rosalina Díaz, va fer precisament al·lusió a les imatges procedents de les xarxes socials que es fan servir per il·lustrar casos de desaparicions, mentre que la consellera directora de Professors-Rectorat de la Camilo José Cela, Sonsoles Escribano, va defensar que cal ser capaços d'enfrontar-se a reptes «en comunicació, compromís i desenvolupament» i va fer una crida a «humanitzar la societat», en què advocats, periodistes i ciutadans han de ser conscients del seu paper.

La directora general del Gabinet de Presidència de Prensa Ibérica, Irene Lanzaco, va lamentar «la limitació del dret a la informació per part dels tribunals», així com el que passa quan «les xarxes socials informen de fets falsos i ningú fa res», com va passar en l'última setmana de la campanya electoral als Estats Units, «on hi havia més notícies falses que certes, el que porta a la reflexió i a la necessitat de protegir els ciutadans de rebre certes informacions».

La polèmica sentència

Les reflexions al voltant de les imatges de les xarxes socials responien a la sentència del Tribunal Suprem que el 20 de febrer va condemnar La Opinión de Zamora, de Prensa Ibérica, a indemnitzar amb 15.000 euros un home del qual es va publicar la seva foto obtinguda de Facebook per il·lustrar una informació que aquesta persona havia estat ferida pel seu germà amb una escopeta.

A més, el Suprem va condemnar el diari a no tornar a publicar la imatge i a retirar-la del seu arxiu. En qualsevol cas, la resolució judicial reconeix que la informació publicada pel mitjà va ser veraç i ponderada, però que preval el dret a la pròpia imatge davant el dret a la informació. Prensa Ibérica ha presentat un recurs de cassació davant del Tribunal Constitucional.

La sentència sosté que la fotografia -publicada a Facebook en obert, i per tant a l'abast dels seus 1.800 milions d'usuaris- no pot ser utilitzada pels mitjans de comunicació «tradicionals» en considerar el Suprem que l'usuari no ha atorgat el seu consentiment previ.

I això malgrat que el punt 4 de les condicions que s'accepten en ingressar a Facebook recull explícitament que «quan publiques contingut o informació amb la configuració Públic, vol dir que permets que tots, incloses les persones que són alienes a Facebook, accedeixin i usin aquesta informació i l'associïn a tu (per exemple, el teu nom i foto del perfil)».

Ja en el debat, María Peral, directora adjunta de El Español, va assenyalar que «els periodistes no sabem a què atenir-nos ni fins on podem arribar», i denunciar les cada vegada més grans restriccions al dret a la informació.

Va posar com a exemple la política de protecció de dades que porta a «convertir en anònims els protagonistes de les sentències, el que de facto provoca la desaparició del principi de publicitat de les resolucions judicials i imposa una restricció injustificada a la feina dels periodistes». Maria Peral va afegir que «si s'haguessin anonimitzat els noms del judici de Nuremberg no haguéssim conegut la condemna de Goering».

El catedràtic de Dret Processal Nicolás González Cuéllar va coincidir amb la periodista en la necessitat de revisar l'«anonimació» de les sentències i, alhora, va ressaltar el risc que corren els mitjans de comunicació en publicar notícies relacionades amb sumaris declarats secrets.

Per a Cuéllar, «la doctrina jurídica sobre el dret a la intimitat és molt clara, però es cau en la casuística en emetre sentències, fet pel qual és molt difícil preveure-ho». El catedràtic va ser crític amb l'anomenada «informació de tribunals» perquè «el tractament a la premsa sol ser més onerós per a l'investigat que la pròpia pena».

El catedràtic de Dret José Manuel Otero-Lastres va apuntar que «contextualitzar la notícia amb la foto d'un dels interessats és el més normal», donada la naturalesa pròpia de l'activitat periodística.