Els adolescents experimenten una sensació de recompensa immediata en donar al «m'agrada» en les xarxes socials que no hauria de confondre's amb la felicitat, segons el doctor en Filosofia i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Enric Puig Punyet.

Puig, autor del llibre La gran addicción. ¿Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo? (Editorial Arpa), considera que «la sensació de felicitat que pot comportar la hiperconnexió és un miratge, i construir la identitat a partir de la resposta en xarxes provoca un cercle viciós de dependència que pot arribar a suposar quadres d'ansietat i depressió».

Segons un estudi de l'OCDE, els joves espanyols passen connectats a internet una mitjana de 167 minuts diaris entre setmana i 215 els caps de setmana, xifres lleugerament superiors a la mitjana de l'OCDE. L'estudi destaca el grup al qual anomena «usuaris extrems», que està format per un 22 % dels adolescents que afirma que passa més de 6 hores diàries a la xarxa.

El doctor en Filosofia considera «excessiu» que un adolescent passi 6 hores diàries connectat i posa el focus en la indústria en considerar que «la gran majoria d'aplicacions d'internet que fem servir en l'actualitat estan molt pensades per crear-nos dependència».

Segons l'estudi, 7 de cada 10 adolescents espanyols declaren que se senten «realment malament» si no tenen connexió a internet i 9 de cada 10 admeten que s'ho passen bé utilitzant dispositius digitals.

L'informe, que analitza més de mig milió d'adolescents de 15 anys de 72 països, revela que el 91 % dels estudiants té un telèfon mòbil connectat a internet a casa i que el 61 % es va iniciar a la xarxa abans de complir els 10 anys.

La sociòloga i professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC Natalia Cantón-Milà assegura que «la sensació de sentir-se connectat amb d'altres no només agrada els més joves, sinó a tothom». Canton-Milà també assenyala que els joves pateixen l'absència d'internet perquè «és una de les formes principals d'estar connectat amb els amics i, en una cultura de la immediatesa, no saber què es diu o on es queda pot significar quedar exclòs».

La sociòloga puntualitza que la desconnexió té un significat diferent per als adults i per als més joves. «Ens desconnectem de coses diferents -explica Canton-Milà. Per a molts adults, desconnectar significa 'vacances'. És més fàcil fer-ho. Per a molts adults, desconnectar és un luxe. Per als adolescents, és una tortura».

L'estudi assenyala que, si bé estar connectat «pot augmentar el benestar perquè proveeix entreteniment i elimina els obstacles per a la socialització, també comporta alguns perills».

Per exemple, continua l'estudi, un ús excessiu de la xarxa pot estar relacionat amb fer menys exercici físic, patir trastorns de la son i tenir tendència a l'obesitat, a més de minar la motivació i la concentració dels alumnes i provocar-los aïllament.