L'actor nord-americà Peter Dinklage, que interpreta Tyron Lannister en la popular sèrie Joc de trons, va afirmar ahir a Barcelona que «l'avergonyeix molt» la persona que està liderant el seu país, el president Donald Trump, del qual no va pronunciar ni el seu nom. Després de descobrir-se el secret que conté el curtmetratge La vida nostra d'Estrella Damm, dirigit per Raúl Arévalo i en què Dinklage participa al costat dels espanyols Álvaro Cervantes, Íngrid García-Jonsson i Marcel Borràs, l'intèrpret va anar responent amb la seva veu greu les diferents preguntes que se li han formulat al llarg d'un acte al qual van assistir unes 300 persones.
Una de les qüestions, que tenia a veure amb el referèndum de Catalunya, li va servir per poder indicar que s'avergonyeix de l'actual president nord-americà i que és «un plaer» poder sortir d'allà de tant en tant, a la vegada que va ironitzar amb el fet que «és possible» que la resta del món els acabi «eliminant del mapa».
No obstant això, també va deixar clar que no parla de política de països amb els quals no està familiaritzat i que no vol «crear malentesos». El que sí va voler, abans de donar per finalitzades les seves referències a qüestions polítiques, és pronunciar un lacònic però expressiu: «En nom del meu país, ho sento».
En la seva al·locució, Dinklage es va mostrar encantat d'haver pogut tornar a Espanya, de la qual ara coneix «recòndits racons», per rodar una cinta en la qual es narra una història d'amor i amistat en la qual ell exerceix de personatge de ficció que s'apareix en somnis a un dels protagonistes, al qual dona vida Álvaro Cervantes, per aconsellar-lo sobre la seva vida.
A La vida nostra, que Raúl Arévalo ha rodat «amb total llibertat», segons va destacar, es narra la història d'un jove que resideix a Amsterdam i que un bon dia decideix tornar al seu poble, on tenia una barca i una antiga nòvia (Íngrid García-Jonsson), que ara es troba al costat del seu millor amic (Marcel Borràs).
El personatge de Cervantes, molt aficionat a les sèries, està enganxat a una en la qual apareix Peter Dinklage, qui se li acabarà apareixent en somnis i que l'ajudarà a superar la baixada vital en la qual es troba com a conseqüència d'aquestes relacions amoroses.
La pel·lícula, d'uns quinze minuts de durada, s'ha rodat a Amsterdam, Sitges (Garraf), Lloret de Mar (Selva) i Tarragona (Tarragonès). Tots els actors i el seu director van coincidir a destacar el bon ambient viscut durant els nou dies d'«intens rodatge», respectant «la filosofia de 'mediterràniament' d'anys anteriors».
Dinklage, que no es va pronunciar sobre la nova temporada de Joc de trons, va deixar clar que ha estat «molt bonic» participar en una «pel·lícula petita» però de «talent» i només va tenir bones paraules per a la «comunitat del cinema espanyol», que va qualificar de «molt apassionada». Va relatar que al seu país a qui més es coneix és a Pedro Almodóvar, que li encanta, i del qual va desitjar que «treballi més amb actors americans».
Menjar i beure
D'una altra banda, l'actor nord-americà no ha amagat que com a actor de Joc de trons ha pogut conèixer molts llocs d'Espanya, no com un turista, i que li encanta el menjar i la beguda d'aquest país. «La sort que es té com a actor és que un no va al Louvre o a l'Empire State, sinó que veu els secrets més ben guardats». Cantant punk en la seva joventut, va dir que, no obstant això, no és un bon cantant, i va dir que en la sèrie que l'ha fet mundialment famós sí són «fotudament punks». En un altre moment va destacar que no ha volgut mai que el «diners dictin» les seves eleccions de feina i va sostenir que un curt pot ser tan bo com una pel·lícula de Hollywood.
Raúl Arévalo, que va avançar que està escrivint un nou projecte cinematogràfic que no és una comèdia, va assenyalar que aprèn molt fent pel·lícules que gairebé no tenen res a veure amb la seva vida, encara que en aquest curt sí hi ha alguna coincidència. Álvaro Cervantes va precisar que per a un actor poder interpretar un personatge que dubta «és el més ric» i va dir que aquesta és una història molt actual i molt «post-erasmus». Per a Marcel Borràs, es tracta d'un curt que mostra el pas de la vida adolescent a la vida adulta, mentre que Íngrid García-Jonsson creu que els personatges secundaris «sempre enriqueixen els protagonistes", en una cinta que «tracta sobre l'amistat, que és la mateixa tota la vida».
