La tala selectiva continua al parc nacional polonès de Bialowieza, malgrat la sentència del Tribunal Europeu que prohibeix l'activitat fustera en un dels últims boscos primaris d'Europa i llar dels últims bisonts europeus en estat salvatge, segons van informar ahir mitjans locals.
El passat 28 de juliol, la Cort Europea va emetre una decisió preliminar que ordenava paralitzar la tala en el bosc primari de Bialowieza, Patrimoni de la Unesco, situat en l'est del país.
El Govern polonès defensa la tala selectiva en aquest bosc primari per frenar l'avanç de la plaga d'escarabat, i fins ara no ha complert amb el dictamen.
Brussel·les havia demanat a la Cort que es pronunciés sobre la situació en aquest parc natural polonès, en entendre que la tala d'arbres pot provocar danys irreparables en l'ecosistema. La tala ha provocat protestes d'organitzacions ambientalistas i les crítiques de la Comissió Europea.
De fet, la CE ahir es va mostrar disposada a incloure la qüestió del bosc de Bialowieza en el procediment sobre l'Estat de dret obert a Polònia, si el país no atura les tales, i va recordar que complir les decisions del Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) «és una part integral de la llei de la UE».
Les organitzacions ecologistes poloneses asseguren que la plaga d'escarabat és solament un pretext per afavorir l'activitat fustera, la qual cosa augmenta els ingressos de la comunitat local i el suport al partit governant a Polònia, la força nacionalista-conservadora Llei i Justícia.
Ahir les organitzacions presents en Bialowieza van denunciar que els troncs dels arbres talats infectats per la plaga d'escarabat no s'han retirat del bosc, la qual cosa fa qüestionar que la veritable raó de les tales.
Actualment, el Parc Nacional ocupa 10.500 hectàrees de tot el bosc de Bialowieza, aproximadament un 16% de l'arbrat, mentre que un altre 20% rep una protecció parcial i la resta de la massa forestal queda exposada a la tala.
Tant la Unesco com la comunitat científica i els organitzadors ecologistes defensen que, en tractar-se d'un bosc practicament intacte des de fa 10.000 anys, s'ha de deixar que la flora segueixi el seu curs natural.
