Les poblacions d'algunes espècies de balenes de l'Hemisferi Sud no s'hauran recuperat el 2100 malgrat les mesures contra la caça indiscriminada que les va posar a la vora de l'extinció, segons un estudi publicat ahir a Austràlia.

La coautora de l'estudi, Viv Tulloch, de la Universitat de Queensland i la institució científica governamental CSIRO, va dir que l'estudi es va basar en l'anàlisi de dades de la caça històrica de balenes, l'accés a aliments i els efectes del canvi climàtic.

«La nostra predicció és que la balena blava ( Balaenoptera musculus), la balena franca austral ( Eubalaena australis) i el rorcual comú ( Balaenoptera physalus) arribaran a menys de la meitat del seu nombre previ a l'explotació el 2100 a causa del lent ritme de creixement i la intensitat de la seva caça històrica», va dir Tulloch.

En contrast, l'experta es va referir a la població de iubartes ( Megaptera novaeangliae), també anomenades balenes geperudes, que actualment es troba en un 33 per cent del nombre aconseguit abans del període de caça industrial.

«Calculem que (les iubartes) es recuperaran completament cap a l'any 2050», va assegurar Tulloch en un comunicat del CSIRO.

La balena Franca Austral, la població de la qual s'estima que es va reduir a 300 exemplars abans que s'implementessin lleis contra la caça de cetacis, té una cria cada dos o tres anys, mentre que la iubarta en té una cada any, va indicar el comunicat.

La recerca es va basar en un model complex de l'ecosistema anomenat «MICE» que va combinar dades de poblacions de balenes des de 1890 fins avui i les va contrastar amb altres com la disponibilitat d'aliments i la física dels oceans per entendre els canvis en les condicions.

«Les projeccions del nombre de les balenes de l'Hemisferi Sud són crucials per a la gestió i conservació i aquesta recerca contribueix a resoldre certes incògnites sobre la seva recuperació», va assegurar la coautora de l'estudi, Eva Plaganyi.

De les 83 espècies de balenes que existeixen en tot el món, deu de les de gran grandària habiten les aigües de l'Hemisferi Sud, de les quals set s'alimenten prop de l'Antàrtida a l'estiu i crien en aigües tropicals i subtropicals a l'hivern i a la primavera.

Totes les espècies de balenes grans, excepte la balena franca pigmea (caperea marginata), es van caçar sistemàticament a l'Atlàntic Sud i en algunes èpoques, especialment entre els segles XVII i XIX, les seves poblacions van resultar seriosament delmades.

La Comissió Balenera Internacional va prohibir la caça comercial de cetacis el 1986 per evitar la seva extinció, encara que països com Japó ho fan sota la polèmica modalitat de «caça científica», catalogada per diverses institucions com caça comercial encoberta.